Primers auxilis i desfibril·ladors

Senyors, el passat dia 21 d’agost el meu marit, després d’haver deixat de fumar uns dies abans, va tenir un estrany atac en què s’anava quedant sense poder respirar, el vaig deixar assegut en un banc i vaig sortir corrents a la farmàcia oberta més propera a comprar Ventolín, doncs havent deixat de fumar tenia uns dies que el necessita i l’havia deixat a casa, quan vaig arribar estava estirat a terra, totalment morat, sense poder respirar, vaig començar a fer-li la respiració artificial i li anava posant el Ventolín mentre li donava el meu aire, hi havia moltes persones mirant, però si jo no arribo a haver fet de voluntària de la Creu Roja i un curs de primers auxilis, el meu marit s’hagués mort allà mateix a la plaça del Monestir.

He estat parlant a l’Ajuntament per proposar un curs gratuït de primers auxilis als ciutadans de Sant Cugat, ja que aquesta vegada era el meu marit, però sabent quatre coses bàsiques ja he salvat 4 vides.

Això li pot passar a qualsevol persona que estimi i, per desconeixement, no ets capaç de fer res, tan sols mirar com en el cas que ara m’ocupa.

Vull donar les gràcies a les poques persones anònimes que van fer el que van poder mentre jo venia de la farmàcia, especialment al Xavi d’El Mesón, que aguantava les cames al meu marit perquè segons em va dir després es va bloquejar.

El meu suspès a la tardança de mitja hora a arribar l’ambulància, i jo pregunto a l’Ajuntament, per més de 87.000 persones que estem a Sant Cugat, quantes ambulàncies hi ha... 3???

Quantes ambulàncies hi ha d’haver per cada 1.000 habitants?

Àngels Galeano