25 anys del pitjor incendi que ha viscut Sant Cugat

L'11 d'agost va fer 25 anys del pitjor incendi que ha patit mai Sant Cugat. Jo tenia 9 anys i, si he de ser sincera, ho vaig viure com una aventura. Ara, evidentment, espero que mai més es repeteixi una cosa similar al nostre municipi.

Recordo estar a la piscina del Tennis Valldoreix i que ens evacuessin perquè l'helicòpter pogués baixar a agafar aigua. Les flames es veien força a prop. Degut això vam decidir anar a casa la iaia, també a Valldoreix, i seguir banyant-nos allà. Vam explicar a la família el que havia passat com si es tractés d'una pel·lícula.

L'aventura però, encara no havia acabat... Portàvem 10 minuts a l'aigua que un altre helicòpter va intentar baixar per agafar aigua, cosa que va ser impossible per culpa d'un arbre... "Llàstima" vam pensar tots, ens hauria encantat tenir un helicòpter a la piscina de casa! Ja a casa, un amic va trucar al meu pare per comentar-li que hi havia un lloc on podies trucar i oferir-te voluntari per ajudar als Bombers si ho necessitaven.

Aquell dia es veu que hi havia més d'un incendi a Catalunya i els Bombers anaven de bòlit. Per sort però, el meu pare no va haver d'anar a ajudar als Bombers. Està clar que jo aquell dia no vaig entendre l'abast de la situació. I que es cremessin més de 100 hectàrees de massa forestal, per mi no va ser el més destacat. Santa innocència infantil... Ara, cada dia vaig a la feina per l'Arrabassada.

Aquestes últimes setmanes més d'un dia he pensat en el tresor tan maco que tenim a prop de casa, i que tan important és que preservem.