25 anys del dia en què va cremar Collserola

Aquest 11 d'agost fa un quart de segle que es va produir l'incendi que va cremar 150 hectàrees de bosc a la Floresta i a les Planes

L'estiu de l'any 1994 va ser fatídic arreu de Catalunya pel nombre d'incendis que hi va haver. Se'n van registrar al voltant de 60. En aquest context de risc de foc, i per les condicions meteorològiques adverses, la serra de Collserola no es va escapar de patir el pitjor incendi de la seva història. Era el dijous 11 d'agost de 1994, als voltants de les cinc de la tarda, quan es va calar foc al costat del peatge dels túnels de Vallvidrera, a la Floresta.

Les flames van acabar calcinant 150 hectàrees de vegetació, segons dades recollides pel Consorci del Parc de Collserola. Marià Martí, qui estava al capdavant del consorci del Parc de Collserola el 1994, recordava la situació d'aquell estiu. "No es pot oblidar fàcilment, va ser un estiu traumàtic, va ser l'any de més incendis a la serra de Collserola, i també l'any en què es van cremar més hectàrees, des que hi ha un òrgan gestor". Segons explicava el mateix gerent, a la zona hi havia un camió de Bombers patrullant i en cinc minuts es van posar al lloc dels fets. "La resposta no podia ser més ràpida, però el vent calent, les temperatures altes, van fer que el foc s'escapés i travessés l'autopista i va anar avançant. Es va aturar quan va haver parat el vent".

En el mateix moment que es va produir l'incendi a Collserola, hi havia un incendi cremant al Montseny i tots els efectius estaven destinats a aquell punt de Catalunya. En paral·lel, el cap dels Bombers, que en aquell moment era Ramon Pallejà, es trobava apagant flames prop de Badalona: "el Parc de Rubí i Sant Cugat estava buit, va haver de venir gent de Barcelona a apagar el foc de Collserola. Quan va sorgir aquest incendi recordo que jo estava protegint l'hospital de Can Ruti. Ho vaig sentir per l'emissora de ràdio, però jo no em podia moure d'allà. No recordo cap foc d'aquestes característiques a la zona de Collserola".

 

També qui era alcalde en aquells moments a la ciutat, Joan Aymerich, recordava aquell dia com un "un dels pitjors moments que he viscut al càrrec", i com la coincidència amb el foc del Montseny va complicar les tasques a Collserola. "Vaig posar-me en contacte amb el director general corresponent, amb en Joan Raventós, que era amic meu; li vaig demanar hidroavions, vehicles i personal, ell em va respondre que estava tot al Montseny, amb la qual cosa li vaig dir que el Montseny era molt important, però que Collserola també i a més hi havia cases amb persones a dins. Hi va haver 70 cases que van tenir afectacions. Va desviar dos hidroavions cap a les Planes i la Floresta. Sempre l’hi he agraït, al director general, perquè al cap de cinc minuts sentia en passar per la plaça de l’Ajuntament dos hidroavions que van anar cap a les Planes. Després vam haver d’anar solucionant problema per problema", recordava.

Danys materials

Tot i que la zona de la Floresta i les Planes és un espai habitat, el foc del 1994 no va provocar cap víctima mortal. Un home de 73 anys va ser hospitalitzat durant unes hores per inhalació de fum.

Els danys que es van haver de lamentar van ser materials. Segons recull el TOT Sant Cugat de l'època, es van cremar totalment 5 habitatges i més d'una trentena van quedar afectats parcialment. A més, es va cremar un taller de ceràmica i un magatzem de begudes, així com dotze vehicles. El subministrament elèctric de la zona també es va interrompre, 4 transformadors de l'aleshores companyia elèctrica Fecsa es van veure danyats per les flames, però l'endemà al matí ja s'havia solucionat el problema.

 

Desallotjats

El foc va provocar que molts veïns de les Planes i la Floresta no poguessin passar la nit a casa seva, i es van haver de fer gestions perquè diferents centres acollissin els afectats.

D'aquesta manera, es van arribar a acords amb l'Hotel Bellaterra, l'Hospital General i el Centre Borja. Unes seixanta persones, entre veïns i també residents a tres centres privats per a gent gran, van passar la nit ubicats entre aquests tres punts.

Les causes

Al principi del foc es va especular que la causa de l'incendi podia ser una burilla que un conductor hagués llançat per la finestra del cotxe. Tot i això, també es va sospesar la possibilitat que la causa de l'incendi hauria pogut ser un curtcircuit en una línia de baixa tensió de Fecsa, que podia haver estat en mal estat. Per aquest incendi es van encausar dos dels responsables de l'empresa elèctrica a la comarca del Vallès Occidental.

El 2006, l'Audiència de Barcelona va exculpar els dos treballadors per falta de proves. La sentència també va recollir la primera hipòtesi que hi havia sobre la taula: que el foc el va provocar una cigarreta.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?