A en Miquel Garrell

La Lira, la Regalèssia, el Sant Cugat que va ajudar a construir, el trobaran a faltar, els que l’hem conegut i els que no, i que han vingut a viure en aquesta ciutat perquè té una ànima especial potser no ho saben, però hi ha un seguit de personatges com en Miquel, que amb les seves mans, amb el seu cor, amb la seva actitud generosa davant la vida, han modelat i han fet possible aquest poble que estimem.

Els bastoners, la Penya, l’Esbart, el futbol, el Paga-li, Joan, la cavalcada de reis, l’arrossada de Festa Major, l’aplec de Sant Medir, les fonts i ermites de Collserola, les caramelles i la Lira, el rellotge del campanar... i tantes altres coses que en Miquel va ajudar a fer realitat i que tots gaudim com si sempre hi haguessin estat. Però les coses no sorgeixen soles, sempre hi ha algú que hi posa la feina i el cor. En Miquel feia més de 70 anys que cantava a la Lira i fins fa pocs mesos no fallava mai. A la Penya va ser-ne fundador fa més de 75 anys i els marrecs que xutaven una senzilla pilota de futbol van seguir fent trapelleries fins als noranta anys i fins fa poc no es perdia l’esmorzar al Camp del Miracle a Sant Medir o les “guàrdies” a l’ermita. En Miquel i la seva gent, en èpoques fosques, van aguantar la bastida de la cultura popular, per aquesta responsabilitat de mantenir i cuidar amorosament el patrimoni. 

Tots a la Regalèssia han estat personatges entranyables i especials i en Miquel, com cadascun d’ells, era únic, sempre positiu, amb un fi sentit de l’humor i molta saviesa. Per a tots els seus companys ha estat un exemple de constància i estimació. Deixa un llegat ric i de llarg recorregut. Pot marxar tranquil, han estat 93 anys de plenitud i amor al poble.