Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Paco Palanques, comercial export
“No em molesta, però em sap greu que pugui fer sentir incòmode els que no pensin així”
Jo vaig conèixer Sant Cugat el 1967 i visc en aquesta ciutat des del 1983. He conviscut amb famílies natives, treballadors arribats a la indústria local d’arreu del país i estiuejants residents a Barcelona. I, posteriorment, l’arribada de famílies d’aquí, d’allà i de l’estranger atretes per un model de ciutat sense igual. No vull qüestionar la força que les urnes han donat a l’Ajuntament per decidir col·locar amb enteresa una estelada permanent a la ciutat, tampoc posaré en dubte l’espoli financer a què Catalunya està sotmès; però el govern municipal per a mi és el més proper, el més sentit, perquè a casa meva m’agrada sentir-me còmode i que tots els hi són se sentin de la mateixa manera. A mi l’estelada no em molesta, però em sap greu que pugui fer sentir incòmode els que no pensin així, encara que estiguin enamorats com jo d’aquest model de ciutat. Que ens deixin votar ara per la bandera i més tard per als qui l’han posada. Per desgràcia, com llegia avui, la política és un mal necessari
Sílvia Solanelles, ANC de Sant Cugat
“Un dels símbols del nostre anhel per la llibertat de la nostra petita gran nació”
Fa goig veure l’estelada onejar de nou a Sant Cugat, un dels símbols del nostre anhel per la llibertat de la nostra petita gran nació. Mercè Conesa ha complert la seva promesa de fer lluir l’estelada que l’ANC de Sant Cugat li lliuràrem fa uns mesos en un acte solemne a l’ajuntament. I no ho ha pogut fer, certament, en una data i en un lloc més assenyalats. Tan sols una hora després de l’adhesió oficial de l’Ajuntament al Pacte Santcugatenc pel Dret a Decidir i unes hores abans de la gran Diada d’enguany, amb 1.800.000 persones formant als carrers de la capital del nostre país la V de voluntat, de votar, de victòria. I en una de les zones de màxima afluència i visibilitat de la ciutat, la plaça de Lluís Millet, hereva d’un dels màxims representants de la cultura catalana, fundador de l’Orfeó Català i director de la santcugatenca Societat Coral La Lira. L’estelada, doncs, torna a traduir al carrer l’esperit i la ferma voluntat de molts santcugatencs de contribuir al despertar i al renaixement de la “pàtria catalana, que, petita o gran, és l’única pàtria nostra”, en paraules d’Enric Prat el 1890.
“No em molesta, però em sap greu que pugui fer sentir incòmode els que no pensin així”
Jo vaig conèixer Sant Cugat el 1967 i visc en aquesta ciutat des del 1983. He conviscut amb famílies natives, treballadors arribats a la indústria local d’arreu del país i estiuejants residents a Barcelona. I, posteriorment, l’arribada de famílies d’aquí, d’allà i de l’estranger atretes per un model de ciutat sense igual. No vull qüestionar la força que les urnes han donat a l’Ajuntament per decidir col·locar amb enteresa una estelada permanent a la ciutat, tampoc posaré en dubte l’espoli financer a què Catalunya està sotmès; però el govern municipal per a mi és el més proper, el més sentit, perquè a casa meva m’agrada sentir-me còmode i que tots els hi són se sentin de la mateixa manera. A mi l’estelada no em molesta, però em sap greu que pugui fer sentir incòmode els que no pensin així, encara que estiguin enamorats com jo d’aquest model de ciutat. Que ens deixin votar ara per la bandera i més tard per als qui l’han posada. Per desgràcia, com llegia avui, la política és un mal necessari
Sílvia Solanelles, ANC de Sant Cugat
“Un dels símbols del nostre anhel per la llibertat de la nostra petita gran nació”
Fa goig veure l’estelada onejar de nou a Sant Cugat, un dels símbols del nostre anhel per la llibertat de la nostra petita gran nació. Mercè Conesa ha complert la seva promesa de fer lluir l’estelada que l’ANC de Sant Cugat li lliuràrem fa uns mesos en un acte solemne a l’ajuntament. I no ho ha pogut fer, certament, en una data i en un lloc més assenyalats. Tan sols una hora després de l’adhesió oficial de l’Ajuntament al Pacte Santcugatenc pel Dret a Decidir i unes hores abans de la gran Diada d’enguany, amb 1.800.000 persones formant als carrers de la capital del nostre país la V de voluntat, de votar, de victòria. I en una de les zones de màxima afluència i visibilitat de la ciutat, la plaça de Lluís Millet, hereva d’un dels màxims representants de la cultura catalana, fundador de l’Orfeó Català i director de la santcugatenca Societat Coral La Lira. L’estelada, doncs, torna a traduir al carrer l’esperit i la ferma voluntat de molts santcugatencs de contribuir al despertar i al renaixement de la “pàtria catalana, que, petita o gran, és l’única pàtria nostra”, en paraules d’Enric Prat el 1890.