Marco Simarro, Estudiant d’Educació Social i membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
“Ha pensat que, potser, aquesta acció és l’única manera que tenen de conservar l’habitatge?”
O algú pensa que a ells els agrada estar dormint a la intempèrie en comptes de ser a casa? Ningú –de tots els queixosos– s’ha parat a pensar que, potser, aquesta acció és l’única manera que tenen de conservar l’habitatge? Aquestes persones estan lluitant per resoldre fins a vint casos de frau hipotecari i, sobretot, per no quedar-se sense casa.
També han de lluitar contra l’absurd d’un sistema que permet que Catalunya Caixa vengui a un fons voltor els crèdits dels afectats. Fet que impossibilita la negociació presencial del deute, ja que aquest fons té seu a Chicago. Beneficis del lliure mercat. Cal comprendre la protesta com un mitjà que els moviments socials tenen al seu abast per poder exigir millores socials. I quan els moviments socials demostren tenir motius justos pels quals lluitar, es carreguen de la legitimitat necessària per actuar. Hem d’evitar ser còmplices de l’actuació cínica del govern –multant a la PAH amb un total de 1.875 €– i hem de mostrar-nos més solidaris amb aquesta lluita.
Victòria Clapés, Veïna del carrer de Villà
“No em sembla una bona manera de protestar i demanar la dació en pagament”
No em sembla bé que la PAH Rubí acampin al mig del carrer i que no es faci res per evitar-ho. I no és que faci només una setmana que hi són, sinó que fa més d’un mes i mig. No em sembla una bona manera de protestar i demanar la dació en pagament. A més, l’oficina bancària no està operativa des del primer dia. Crec que el millor que podrien fer és anar als tribunals a través d’un advocat com faria qualsevol. A més, sé que estan en contacte directe amb l’Ada Colau. No tenen cap hipoteca a Sant Cugat, només vénen aquí perquè és un carrer de vianants i els cotxes no els molesten.
Estan molt tranquils. Només vénen a fer soroll per cridar l’atenció. Al començament feien més xivarri. Quan algú fa anys ho celebren, o quan va fer un mes que estaven acampats, també fan una festa. I, és clar, els veïns ens molesta. Estan just sota la porteria i, fins i tot, s’hi han quedat a dormir nens! He anat a parlar tant amb l’Ajuntament com amb l’entitat financera. Estan esperant que marxin per si sols. Ara, però, estan més tranquils.
“Ha pensat que, potser, aquesta acció és l’única manera que tenen de conservar l’habitatge?”
O algú pensa que a ells els agrada estar dormint a la intempèrie en comptes de ser a casa? Ningú –de tots els queixosos– s’ha parat a pensar que, potser, aquesta acció és l’única manera que tenen de conservar l’habitatge? Aquestes persones estan lluitant per resoldre fins a vint casos de frau hipotecari i, sobretot, per no quedar-se sense casa.
També han de lluitar contra l’absurd d’un sistema que permet que Catalunya Caixa vengui a un fons voltor els crèdits dels afectats. Fet que impossibilita la negociació presencial del deute, ja que aquest fons té seu a Chicago. Beneficis del lliure mercat. Cal comprendre la protesta com un mitjà que els moviments socials tenen al seu abast per poder exigir millores socials. I quan els moviments socials demostren tenir motius justos pels quals lluitar, es carreguen de la legitimitat necessària per actuar. Hem d’evitar ser còmplices de l’actuació cínica del govern –multant a la PAH amb un total de 1.875 €– i hem de mostrar-nos més solidaris amb aquesta lluita.
Victòria Clapés, Veïna del carrer de Villà
“No em sembla una bona manera de protestar i demanar la dació en pagament”
No em sembla bé que la PAH Rubí acampin al mig del carrer i que no es faci res per evitar-ho. I no és que faci només una setmana que hi són, sinó que fa més d’un mes i mig. No em sembla una bona manera de protestar i demanar la dació en pagament. A més, l’oficina bancària no està operativa des del primer dia. Crec que el millor que podrien fer és anar als tribunals a través d’un advocat com faria qualsevol. A més, sé que estan en contacte directe amb l’Ada Colau. No tenen cap hipoteca a Sant Cugat, només vénen aquí perquè és un carrer de vianants i els cotxes no els molesten.
Estan molt tranquils. Només vénen a fer soroll per cridar l’atenció. Al començament feien més xivarri. Quan algú fa anys ho celebren, o quan va fer un mes que estaven acampats, també fan una festa. I, és clar, els veïns ens molesta. Estan just sota la porteria i, fins i tot, s’hi han quedat a dormir nens! He anat a parlar tant amb l’Ajuntament com amb l’entitat financera. Estan esperant que marxin per si sols. Ara, però, estan més tranquils.