Els adolescents ja no juguen als parcs infantils

El baby-boom que fa 25 anys es va produir a Sant Cugat, convertint-la en la ciutat dels nadons, ha esdevingut ara en la ciutat dels joves. I com bé diu la dita: "nens petits, problemes petits; nens grans, problemes grans". Tenim infinitat de parcs amb gronxadors, tecles de piano musicals de les que quan hi saltes a sobre sonen, immenses rodes de camió penjades d'arbres que arriben a alçades de vertigen o construccions de fusta dignes de qualsevol parc temàtic.

Però, algú s'ha parat a pensar on són ara tots aquells nadons que van néixer a principis de segle? Estem dedicant els mateixos esforços econòmics d'antuvi en infraestructures, educació, esport, lleure o cultura o accés a un habitatge digne? Doncs malauradament no, o si més no encara ens queda molt recorregut per endavant. Els joves que no segueixen estudiant tenen greus dificultats per incorporar-se al mercat laboral. Els que opten per continuar amb la seva formació acadèmica, han de pagar unes taxes de matriculació desorbitades. Tot això genera una frustració que no pot ser redirigida, en molts casos, ni amb espais de lleure ni amb la pràctica esportiva, a causa de la manca d'instal·lacions d'aquest tipus.

És cert que en aquests dos darrers anys s'ha fet un esforç econòmic ingent per revertir el forat provocat per l'antic govern tripartit, però ja no valen excuses, ara toca tornar a posar fil a l'agulla i dissenyar un pla d'inversions i infraestructures que donin resposta a les actuals necessitats dels nostres joves. Tant de bo cap jove més de Sant Cugat hagi de marxar a viure fora perquè no pot accedir a un habitatge de protecció oficial.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.