On anem

Acabem d’entrar al nou any, tot son il·lusions i objectius, reptes per complir i una ferma voluntat per portar-los a terme, que no ens hem d’enganyar, pot ser durarà poc.

Influenciats per les necessitats estructurals del món en que vivim, que es ben cert que son de reals, i amartellats per un insistent missatge per ajudar a canviar de forma radical els nostres hàbits, comencem a oblidar fins i tot la realitat de la que en som hereus.

Aquests dos anys tant especials, per qualificar-los d’una forma lleu, sembla que en han anat portant juntament amb el nostre dia a dia a un punt en que oblidem moltes de les raons per les que vivim a la nostre ciutat. Sempre hem volgut ser una vila amb mentalitat avançada, amatent a la cultura, amb iniciatives innovadores i amb una vista optimista posada en el futur, però cal que pensem que per construir–lo cal fer-ho des del passat, o en pocs anys pot ser siguem un altre cosa.

Fixem-nos que per començar l’any les nostres noticies mes rellevants s’han situat en els tancaments, El Mesón, Cal Cabanas, la fleca Prats, la llibreria Alexandria i un llarg degoteig anterior. Tot plegat un munt d’establiments autòctons que es veuran en la majoria dels casos substituïts per iniciatives que tindran poc o gens a veure amb la realitat, la dinàmica social i l’historia de la nostra comunitat. No vull ser pessimista però potser caldria recordar perquè la gent ha triat el nostre poble fugint de la ciutat i ben sovint dona les gracies d’haver fet el pas. Totes les ciutats petites o grans tenen els seus llocs emblemàtics i nosaltres sembla que poc a poc tinguem poca cura en conservar-los. Caldria aturar-nos i pensar On anem.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.