Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Núria Querol, Fundadora de GEVHA Grup per a l’Estudi de la Violència cap a Humans i Animals
“La ciutat va ser declarada amiga dels animals i cal que no es quedi en bones intencions”
Segons la tradició jurídica catalana els animals no tenen la consideració de coses i estan sota la protecció de les lleis. Per davant fins i tot dels avenços legislatius, destaquen els corrents en filosofia moral i teoria política que proposen una consideració moral dels animals i una integració plena d’aquests en la ciutat (zoopolis). La nostra ciutat va ser declarada ciutat amiga dels animals en una moció aprovada al novembre del 2005 i cal que aquesta declaració no es quedi en bones intencions sinó en polítiques públiques efectives destinades a millorar la convivència entre persones i animals. Els estudis científics sobre el vincle humanoanimal desvelen que aquests són considerats com a membres de la família i que el seu suport emocional és tan extraordinari que fins i tot ajuden afectivament les víctimes de violència. Una altra iniciativa lloable és la proposta de creació d’una unitat policial destinada a vetllar pel compliment de la llei de protecció dels animals i l’ordenança.
Mar Mampel, Periodista i membre de Cau Amic
“Dividir els parcs, es posen cartells i només quan calgui, es delimita amb un tancat”
Tot i que agraeixo la sensibilitat de l’Ajuntament per voler habilitar espais on els gossos poden anar deslligats, compte, no s’hi val qualsevol cosa. Si han de fer pipicans com els de Barcelona, en els quals ningú vol entrar perquè fan pudor de pixums i estan plens de caques, més val que no facin res. En la meva opinió, l’Ajuntament ha de pensar en gran, mai més ben dit. La millor opció, i la més lògica tractant-se de Sant Cugat, és oblidar-se d’ habilitar recintes aparentment espaiosos i fer com en algunes platges: es divideixen els parcs per zones, es posen cartells i només quan calgui, es delimita amb un tancat. Jo només hi veig avantatges: quan vaig amb els gossos, no m’acosto als llocs que són per als nens i fent-ho així, els que no volen gossos a prop també tindran l’opció d’evitar-los sense necessitat de separar físicament els espais. Una última cosa: els que creiem que els nens i gossos fan una gran combinació, agrairem poder tenir un espai on poder estar junts. No com ara, que si vas a un parc infantil, el gos s’ha de quedar fora.
“La ciutat va ser declarada amiga dels animals i cal que no es quedi en bones intencions”
Segons la tradició jurídica catalana els animals no tenen la consideració de coses i estan sota la protecció de les lleis. Per davant fins i tot dels avenços legislatius, destaquen els corrents en filosofia moral i teoria política que proposen una consideració moral dels animals i una integració plena d’aquests en la ciutat (zoopolis). La nostra ciutat va ser declarada ciutat amiga dels animals en una moció aprovada al novembre del 2005 i cal que aquesta declaració no es quedi en bones intencions sinó en polítiques públiques efectives destinades a millorar la convivència entre persones i animals. Els estudis científics sobre el vincle humanoanimal desvelen que aquests són considerats com a membres de la família i que el seu suport emocional és tan extraordinari que fins i tot ajuden afectivament les víctimes de violència. Una altra iniciativa lloable és la proposta de creació d’una unitat policial destinada a vetllar pel compliment de la llei de protecció dels animals i l’ordenança.
Mar Mampel, Periodista i membre de Cau Amic
“Dividir els parcs, es posen cartells i només quan calgui, es delimita amb un tancat”
Tot i que agraeixo la sensibilitat de l’Ajuntament per voler habilitar espais on els gossos poden anar deslligats, compte, no s’hi val qualsevol cosa. Si han de fer pipicans com els de Barcelona, en els quals ningú vol entrar perquè fan pudor de pixums i estan plens de caques, més val que no facin res. En la meva opinió, l’Ajuntament ha de pensar en gran, mai més ben dit. La millor opció, i la més lògica tractant-se de Sant Cugat, és oblidar-se d’ habilitar recintes aparentment espaiosos i fer com en algunes platges: es divideixen els parcs per zones, es posen cartells i només quan calgui, es delimita amb un tancat. Jo només hi veig avantatges: quan vaig amb els gossos, no m’acosto als llocs que són per als nens i fent-ho així, els que no volen gossos a prop també tindran l’opció d’evitar-los sense necessitat de separar físicament els espais. Una última cosa: els que creiem que els nens i gossos fan una gran combinació, agrairem poder tenir un espai on poder estar junts. No com ara, que si vas a un parc infantil, el gos s’ha de quedar fora.