L'Arcadi, un home coherent

'Destacava la seva saviesa, prudència, maneres amables i sempre en segon pla, era en molts llocs, però no volia anar al davant de res'

No parlaré de qui era l'Arcadi, s'ha explicat per persones amb més coneixement i experiències compartides, però si fer-ho des de la meva impressió personal. Amb l'Arcadi, ens coneixíem quan a meitat dels vuitanta es va iniciar la Universitat de la Pau. Destacava la seva saviesa, prudència, maneres amables i sempre en segon pla, era en molts llocs, però no volia anar al davant de res.

En el cas de la Unipau, el protagonisme el deixava per al seu amic Frederic Roda, fins que no va tenir més opció que ser-ne la cara visible tant allà com a altres iniciatives. Ens vam anar trobant esporàdicament fins que va anunciar el seu comiat i el seu fill va regalar-li una finestra virtual, per tal que tots els que volien acomiadar-se'n li poguessin deixar un missatge.

La repercussió va ser tan gran que li va canviar les últimes setmanes de vida, les més felices segons ens va confessar. Des de el TOT el vam visitar i recollir algun dels seus pensaments. La trobada a la casa d'estiueig que el seu avi va construir a la Colònia Oller i que es preveia de poca estona, es va allargar perquè tot i les dificultats, ens trobàvem molt bé conversant i vam poder redescobrir el gran personatge.

Més info: Arcadi Oliveres: “Han estat les quatre setmanes més felices de la meva vida”

Aquella tarda lluminosa, l'Arcadi i la seva companya de vida, la Janina, ens van obrir les portes de casa, una illa de pau enmig del brogit constructor que ha canviat un indret llunyà i envoltat de camps, en un nou barri. La casa és un reflex de què era l'Arcadi, senzilla, austera i coherent amb la seva manera de fer i de pensar.

En lloc d'un home malalt pensant més en el poc que li quedava de vida, vam trobar-nos un cap brillant que anava més de pressa que el seu fràgil cos, amb unes idees que tots signaríem i que apel·laven a la justícia social, la pau, la fe, d'un estat i una Europa que l'ha decebut, dels mals del capitalisme.

Vam marxar amb el cor encongit, però amb l'ànima plena del seu humanisme. L'Arcadi ens ha demostrat que els comiats són bons fer-los en vida, tant pels qui se'n van com pels que ens quedem. La ciutat el nomenarà fill il·lustre i s'hauria de col·locar algun element en un espai públic, per recordar que vam tenir el privilegi de tenir-lo a Sant Cugat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem