L'Arcadi

"Ja en són més de 5.000 quan tanco l'article, i és una xifra impressionant, però que no sorprèn gens"

A la mala notícia (la malaltia, el diagnòstic), una de bona. La de la resposta massiva de milers de persones escrivint missatges de suport en el web que la família de l'Arcadi Oliveres ha habilitat. Ja en són més de 5.000 quan tanco l'article, i és una xifra impressionant, però que no sorprèn gens. Gens, perquè l'Arcadi, veí de la nostra ciutat, és una persona respectada i estimada, i ja se sap que qui dona, rep. I l'Arcadi ha donat molt.

El vaig conèixer fa molts anys, a Ràdio Estel. Jo, aprenent de periodista en un programa-despertador que començava a les vuit del matí. Ell hi venia un cop per setmana. Arribava el primer, llegia els diaris i esperava pacientment entrar a l'estudi. Un cop dins, sense perdre el somriure, connectava els punts (que diuen els anglosaxons) i quan marxava tots teníem la sensació que aquell petit savi ens havia projectat llum sobre les ombres. Quanta gent ha après, amb l'Arcadi? Quants han fet un pas endavant en l'activisme social i solidari després d'escoltar-lo en alguna xerrada o a l'aula? No és exagerat afirmar que, a Catalunya, la pau, la cooperació i la justícia social no s'entenen sense la seva participació clau.

Un últim record: a Bélem, Brasil, Fòrum Social Mundial del 2009. Enmig d'aquella trobada altermundista que aplegava gent de tot el món per debatre i formular propostes per a un món millor, l'Arcadi. Allà plantat, somreia, ens adreçava unes paraules, li agradava comptar quants catalans havíem anat a la cita. Després, sopant, em va dir: «Som molts, Vilaró, cada cop més». I m'agrada pensar, això, Arcadi. Que som molts i que, malgrat tot, i que els dolents s'hi entestin, ens en sortirem.

 
 
Comentaris

Destaquem