El meu barri

En el meu barri és Mira-sol i hi vivim el 17% de la població de Sant Cugat, una població que ha experimentat el mateix creixement exponencial des de l'any 2000 que la resta de municipi. I penso, que segueix essent considerat com un espai residencial, en el que la tranquil·litat ja fa prou.

Potser era així, però ara tenim escoles, sense policies municipals, a l'hora d'entrada i sortida de la mainada; tenim centre comercial i unes poques botigues de queviures en la resta del barri; la renovada estació de tren i CAP, assignat per la Generalitat a una empresa privada, que pot deixar sense metge a pacients, mentre fa no se sap bé, determinats processos administratius interns; disposa també d'un pipicà nou i un altre de vell, destrossat en plena pandèmia per alguns que, des d'una concepció curiosa del món, poden malmetre el pagat entre tots; hi ha un Casal on algunes entitats fan molt perquè pugui seguir essent un Casal; des de fa poc es fa un mercat de pagès els dissabtes i tenim un camp de futbol i un minipavelló amb molts participants de moltes edats, magnífic.

Sembla que tenim molt, però a la fi, molt poc. És com aquella frase que diu que, una casa és un conjunt de pedres, però un conjunt de pedres no té perquè ser una casa. Al meu entendre, a Mira-sol li manca vida de barri, que s'aconsegueix amb un local social/bar en el Casal, afavorint la instal·lació de petit comerç en els carrers, generant un altre model de mobilitat urbana, més proper i freqüent, dotant al barri d'autonomia legislativa i funcional, i també, amb més presencia policial en els carrers, que és la imatge de l'Ajuntament...

Cal pensar, quina vida hi hauria en els carrers a partir de les 6 de la tarda si es prohibís gaudir dels gossos? Doncs això és Mira-sol.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.