Batlle, de què?

No em canso de llegir, en els mitjans locals i a voltes en els generalistes, l'ús del mot batlle per referir-se a l'alcalde. Ja sé que el Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC fa sinònims els mots batlle i alcalde. Deu ser perquè troba que batlle fa més català. Aquesta identificació és d'una manca de rigor absoluta.

El batlle, com també diu el diccionari esmentat, era una figura pròpia de l'Antic Règim al Principat de Catalunya, era el representant del rei o del senyor jurisdiccional en una ciutat, vila o lloc, en aquest darrer cas se solien agrupar diversos llocs en una batllia. Tenia competències econòmiques i judicials i presidia el Consell local, especialment quan s'havien de tractar temes d'envergadura (l'endeutament, per exemple). Però no era membre nat del Consell, la preeminència en aquest òrgan local corresponia al jurat, conseller, paer o cònsol degà o primer.

Aquests càrrecs a partir de 1716 rebrien el nom genèric de regidors i el Consell es convertiria en l'Ajuntament. A Sant Cugat, el paborde major, senyor jurisdiccional de la vila fins al 1814, elegia un batlle, el qual, entre altres coses, administrava justícia (la més elemental). Aquesta segona funció, és el que feia l'alcalde de la Corona de Castella (una herència àrab). És amb la constitució de Cadis (1812) que apareix el mot alcalde per relacionar-lo amb l'Ajuntament, ja que aquesta estableix que en cada poble hi haurà «Ayuntamiento compuesto del Alcalde ó Alcaldes, los Regidores, y el Procurador Síndico» (art. 309). Alcalde, doncs.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.