Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Porto tota una setmana treballant per un reportatge que veurà la llum aquest divendres en l'edició paper del DIARI DE SANT CUGAT. Encara que a hores d'ara no té titular, l'article, aborda la problemàtica de l'abandonament d'animals en el municipi. Durant aquesta setmana m'he submergit en un món que coneixia però a la distància. He parlat amb protectores, veterinaris, entitats animalistes i amb l'Ajuntament. Tots ells destinen esforços, passions, hores i diners, per intentar donar una sortida a centenars d'animals, però per més que hi posen, i creieu-me que ho fan, mai es suficient. Quant més parlava amb aquestes entitats més m'indignava, i aquesta indignació, s'ha acabat convertint en la ràbia de la incomprensió.
Em trec el barret davant aquestes persones que anònimament cada dia treballen per buscar una llar a gossos i gats perquè recuperin la dignitat que un dia els hi van fer perdre en una carretera, en un bosc, quant els van lligar a un arbre, o quant els van deixar dins d'una gàbia. I sento fàstic per aquestes bèsties humanes que són capaces d'abandonar brutalment als seus animals que han vist créixer, que han alimentat i que han educat.
Com a propietària d'un gos que al dia d'estar a casa és va convertir en un més de la família, no puc entendre quina mena de persones abandonen a la seva sort els seus animals de companyia. No aconsegueixo comprendre com sota l'argument de ha crescut molt, embruta massa o molesta, milers d'animals són abandonats cada any, o quina gentussa és desfà dels cadells que els seus gossos o gats han tingut, per no haver-los esterilitzat. Si com deia Mahatma Gandhi: "La grandesa d'una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la forma en què els seus animals són tractats", aquí, malauradament de moral, res de res, quant més de 21.900 gats i gossos van anar a parar a les protectores catalanes durant el 2010. I aquesta xifra només és la punta d'un iceberg que lluny de desglaçar-se augmenta ara per la conjuntura econòmica, però també per la irresponsabilitat i la desídia, ja que en aquesta dada és queden sense comptabilitzar tots aquells que marcats pel desconcert, la gana i la sed són atropellats, és moren de pena, d'inanició o els que alguns desaprensius maten per pura diversió. Qui és l'animal?
Segueix @MarionaSagales al Twitter
Em trec el barret davant aquestes persones que anònimament cada dia treballen per buscar una llar a gossos i gats perquè recuperin la dignitat que un dia els hi van fer perdre en una carretera, en un bosc, quant els van lligar a un arbre, o quant els van deixar dins d'una gàbia. I sento fàstic per aquestes bèsties humanes que són capaces d'abandonar brutalment als seus animals que han vist créixer, que han alimentat i que han educat.
Com a propietària d'un gos que al dia d'estar a casa és va convertir en un més de la família, no puc entendre quina mena de persones abandonen a la seva sort els seus animals de companyia. No aconsegueixo comprendre com sota l'argument de ha crescut molt, embruta massa o molesta, milers d'animals són abandonats cada any, o quina gentussa és desfà dels cadells que els seus gossos o gats han tingut, per no haver-los esterilitzat. Si com deia Mahatma Gandhi: "La grandesa d'una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la forma en què els seus animals són tractats", aquí, malauradament de moral, res de res, quant més de 21.900 gats i gossos van anar a parar a les protectores catalanes durant el 2010. I aquesta xifra només és la punta d'un iceberg que lluny de desglaçar-se augmenta ara per la conjuntura econòmica, però també per la irresponsabilitat i la desídia, ja que en aquesta dada és queden sense comptabilitzar tots aquells que marcats pel desconcert, la gana i la sed són atropellats, és moren de pena, d'inanició o els que alguns desaprensius maten per pura diversió. Qui és l'animal?
Segueix @MarionaSagales al Twitter
