Calamars caducats

Passada l'onada del fenomen televisiu del 2021, que va generar força polèmica als patis de les escoles de Sant Cugat, i de tota Catalunya, El Joc del Calamar, exposo certes reflexions, ara que ja ha baixat el suflé. Alguns dels lectors més experimentats ens dirien que a l'antiga TV amb dos únics canals, apareixen dos rombes, per saber que allò no estava permès per a menors d'edat… motiu més motivador per a poder veure-ho...

Alguns boomers també dirien que les pel·lícules del CANAL+ de divendres nit, eren un repte per a adolescents... fins i tot amb ratlles... Ja sabeu per on vaig! Ara els continguts audiovisuals viuen en múltiples plataformes, i no és estrany que nens o nenes de 6 anys haguessin accedit a veure algun fragment de la famosa sèrie sud-coreana, i disparessin a mort (simbòlicament) en el joc del pica-paret.

Més enllà de la permissivitat o dels límits que els pares hauríem de posar als nostres fills (no tot val) i en quina és l'edat adequada en l'accés a continguts audiovisuals (on cada jove té un ritme maduratiu diferent) em preocupa, com moltes altres coses, que ens escandalitzem amb els nens, però no amb el que veuen els adolescents.

Als anys 90, Sensación de Vivir o Melrose Place, ens mostrava joves guapos i guapes, riques, blanques i heterosexuals. Unes sèries de ficció quasi bé... Al segle XXI tenim exemples molt més plurals i naturals en com es mostra la sexualitat o les relacions amoroses. Sex Education és un exemple molt recomanable. N'hi ha d'altres on tornen a caure amb els tòpics de gènere com Élite. Aquestes sèries (si l'adolescent de torn ens ho permet) són enormement educatives poder-les veure conjuntament. Es creen debats molt interessants.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.