Canvi d’hàbits

Escric aquest article quan a Sant Cugat patim un episodi d'alta contaminació de l'aire per partícules. Això és, en llenguatge del carrer, que fins que no plogui o bufi vent fort respirarem pols i merda. Alarmant. I també pocs dies després d'una cimera del clima que s'ha resolt sense compromisos ferms dels estats per abordar la cada cop més amenaçadora crisi climàtica. Decebedor. I l'escric pocs dies abans de complir-se sis mesos que tinc el carnet de cotxe i condueixo.

Tot això em porta a repensar un hàbit que fins ara no havia format part de la meva vida santcugatenca: sortir amb el cotxe per anar a buscar no-sé-què, recollir la filla, o bé algú altre que arriba a l'estació. Sí, abans caminava més. A tot arreu, de fet. Perquè (amb l'excepció de la gent que viu fora del nucli), els qui vivim prop del centre no necessitem agafar el cotxe m'atreviria a dir que gairebé per a res.

És llaminer, l'automòbil: guanyes temps i comoditat. Sí, però, cal? Tenim la sort de viure en una ciutat que té un nucli força compacte, que es pot creuar a peu en mitja hora de punta a punta. Ens cal recórrer sempre al cotxe? Ara em plantejo canviar aquests nous hàbits adquirits des que tinc carnet. A Sant Cugat s'abusa del vehicle privat, convertint la mobilitat pel centre (i el pàrquing) en una odissea. I si caminem més? I si l'Ajuntament reforça servei de bus? I si ens desplacem més en bici? I si guanyem més carrers per a vianants? I si fem entre tots una ciutat amb menys autos? Això sí que seria smart. M'hi comprometo: em veureu circular menys amb el carro i més a peu, com abans. Per sort vostra perquè encara em queden sis mesos de portar la L. Respireu.