Carles, el rondinaire sec

'En Carles creu que hi ha mancances pel que fa a l'accessibilitat per a les persones sense visió o amb visió reduïda'

El meu amic Carles té 48 anys, i és de Sant Cugat de tota la vida. Té una discapacitat visual del 100%. Mai ha vist. M'explica que al nostre municipi són 211 persones (reconegudes) com ell, segons dades de l'IDESCAT del 2020.

Reconeix que són un col·lectiu poc sorollós, que es queixen poc. En Carles creu que encara manca molta sensibilització per part de la ciutadania i que les persones, els comerços, els bars, les places, les webs i la majoria d'aplicacions, tenen mancances pel que fa a l'accessibilitat per a les persones sense visió o amb visió reduïda.

Em diu que la gent li costa entendre que una plaça com Octavià, Auditori o plaça de la Vila són autèntics oceans, on costa orientar-te si has de passar-hi per primer cop. No hi ha cap encaminador i molts entrebancs per arribar a l'entrada de cada espai.

Sempre se'n riu de mi quan li envio un Whatsapp amb una imatge o un PDF, sense més... Com a mínim escriu-me el que m'envies! Prefereixo que facis un àudio de 5 minuts! (em diu…)

El que més l'entristeix és l'ocupació salvatge de la via pública de les terrasses de bars i restaurants, arran de la pandèmia, ocupant façanes i trepitjant els encaminadors. Ell també vol anar a fer una cervesa en un bar a l'aire lliure, sempre que pugui arribar a la cadira! Els obstacles al carrer s'han multiplicat en el darrer any.

Jo li dic que sempre s'està queixant, i l'animo a comparar Sant Cugat amb altres municipis! No el puc convèncer... No canviïs mai Carles! I recull el programa de Festa Major en braille a l'OAC! Que sempre t'oblides!

 
 
Comentaris

Destaquem