Carnaval, transfòbia i masclisme

Arriba un any més el Carnaval a Sant Cugat! Els carrers s'omplen de colors, gent i fins i tot algunes activitats. Sembla que és una festivitat on podem disfressar-nos, sortir i passar-nos-ho bé. I així faig: agafo la porta, surto i me'n vaig a plaça Octavià a veure les comparses i la gent. I de sobte una cosa que no m'acaba de rutllar del tot... Em trobo un grup de tres  homes disfressats de dones , fent gracietes i jugant amb la vergonya que això genera; no és el primer any que veig això. Em sobta. Per què això és una disfressa? I per què hauria de ser divertida? Per què estan simulant ser "trans" o per què fa gràcia ser una dona?

Com es pot sentir una persona "trans" davant aquesta situació? El que almenys a mi em transmet és que la seva identitat és una broma, és ridícula.

Ridiculitzen també el fet de ser dona, i de ser home amb característiques associades a la feminitat. I no passa res, perquè quan vulguin es poden treure la disfressa i tornar a ser homes normals. Tampoc cal fer la disfressa massa real, no vagi a ser que la gent s'ho cregui i tinguis els problemes reals que tenen les dones.

Casualment totes les vegades que he vist aquesta situació ha vingut per part d'homes. I dubto molt que siguin homes "trans" o homosexuals, ja que crec que qualsevol persona que hagi discernit una mica de la masculinitat hegemònica haurà patit en les mateixes carns la discriminació, i no estaria ara fent bromes amb això.

Just ahir llegeixo al TOT que l'Ajuntament penalitzarà el polèmic bus amb missatge trànsfob que pretén passar per Sant Cugat. A part del lamentable, i espero que també penalitzable, comentari d'Ignasi Garriga al Twitter, espero que nosaltres també fem un pas endavant contra la transfòbia i el masclisme, i comencem per canviar aquestes petites formes de violència. Doncs la violència patriarcal arriba a tots els sectors i ens arriba a intoxicar en les situacions més quotidianes.

Ara que hi penso, també vaig veure una disfressa que hipersexualitzava el...