Celler Santa Maria

Em deia l’altre dia un amic, convidat a casa a dinar, que el vi amb què ens obsequiava l’havia comprat al Celler del carrer Santa Maria. Va reconèixer que, simplement, ell es va limitar a pagar l’ampolla perquè la resta ho va fer en Josep, el propietari del Celler que li havia recomanat, explicat la bodega, la ubicació, la varietat del raïm, etc. És a dir, li va aconsellar el vi que havia d’emportar-se. Va resultar excel·lent. Conec el Celler des de fa molts anys.

Quan jo era infant, anava amb els meus pares a comprar el vi de cada dia aparcant el cotxe a sobre la petita vorera que hi havia aleshores al carrer de Santa Maria, on es podia entrar circulant des dels Quatre Cantons. Passats els anys, vaig tornar a anar habitualment al Celler Santa Maria, just després de la reforma que en Josep i la seva dona van fer de l’antiga bodega.

S’hi van esmerçar per tornar a les vivències de poble, conservant l’arc de maó i les bótes ràncies, hi instal·laren taules i cadires de fusta i prepararen esmorzars amb bons embotits i bon pa que, regats amb el vi que en Josep portava a taula, ens obligava als presents a fer tertúlia i a parlar del menjar i del beure que sempre són temes recurrents. Va ser una bona època. Ara sóc més client de la bodega. Compro el vi per obsequiar i per beure a casa. Sempre petem la xerrada amb en Josep i comprar una ampolla es converteix en una litúrgia de coneixements enològics.

He tingut la sort de visitar i gaudir del tros i vinya que en Josep va adquirir al Priorat per fer realitat el seu somni, tenir el seu vi, el Maius, que ja seu entre els millors en els tasts dels especialistes i on ha aconseguit una gran classificació per part de la guia d’en Robert Parker. En Josep és un emprenedor sense voler-ho. La seva voluntat i esforç fan pujar el grau de la seva saviesa sempre amerada per la seva esposa que li dóna el to i el gust just a aquest comerç emblemàtic de la nostra ciutat i que no podem perdre.

 

Eduard Torres a Twitter.