Chapeau, Esbart i Pere Martínez!

Mai no he fallat a una gala dels Premis Ciutat de Sant Cugat i a poques cerimònies vaig fallar dels guardons predecessors, els premis Santcugatenc de l’Any. He pogut, doncs, constatar la seva evolució, així com la qualitat dels espectacles que fins avui han acompanyat l’acte institucional dels premis. Des de l’escenari o des del pati de butaques del Teatre-Auditori, els he aplaudit, a tots ells, perquè tots i cadascuna de les actuacions han estat d’un bon nivell, algunes més amateurs i altres més professionals, però totes, insisteixo, molt dignes d’una gala com la nostra.

Sobre la de fa un parell de setmanes, he de dir que, per una estona, em vaig oblidar que assistia al lliurament dels guardons; estava molt concentrat gaudint del gran espectacle. Tants records amb el cos de dansa de l’Esbart Sant Cugat i Pere Martínez Quartet. Una proposta que combina la dansa d’arrel amb la música en directe; 50 minuts extraordinaris. Potser massa llarg? Va restar protagonisme als premis? Potser sí. Però l’espectacle potser també seria mereixedor d’un premi Ciutat de Sant Cugat.