Ciutat de drets

No puc deixar l'oportunitat de parlar avui, 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, d'allò que ocupa gran part de la meva feina. Sovint quan es parla de drets, molta gent els percep com un concepte abstracte, allunyat i fred, d'altres contrades, a milers de quilòmetres. Res més lluny de la realitat.

Els drets humans són els que tenim els éssers humans pel simple fet d'existir, sense més. Són universals, indivisibles, i els governs i les autoritats públiques han de treballar per garantir-ne el gaudi al màxim nombre de persones. Malauradament veiem com no sempre és així, i no cal anar gaire lluny. Drets humans són, per exemple, en temps de pandèmia, garantir drets fonamentals com el de la vida o la no discriminació per edat o lloc de residència a la gent gran que viu a les residències. Drets humans és blindar el dret a l'habitatge evitant desnonaments o el dret a la salut enfortint la sanitat pública. Drets humans és que un raper no vagi a la presó per una cançó o que membres de la societat civil no siguin condemnats per organitzar manifestacions.

Els drets humans no es defensen sols. Cal una ciutadania activa i mobilitzada que els reclami i els protegeixi quan són amenaçats, que és sovint. Calen unes autoritats, també locals, que integrin els drets humans com una política transversal que impregni totes i cadascuna de les seves actuacions. Només així es fa realitat una ciutat de drets com la que vol ser Sant Cugat: mirant endins, projectant-se cap enfora. Hi ha una desena d'activitats previstes aquests dies, organitzades per l'Ajuntament i la Xarxa Solidària d'entitats: atanseu-vos-hi, participeu-hi!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.