Clima extrem

És preocupant això del clima extrem, molt. Tothom en parla, tothom se'n queixa. Però quan de debò toca encetar debats seriosos sobre quines mesures adoptar per capgirar el mal que ja hem fet al planeta, tocat de mort, comencen les discussions. Reduir l'ús del cotxe i expulsar-lo del centre de Sant Cugat? No! Més carril bici? No! Naturalitzar els espais verds (estalvi de recursos, que la sega es faci més tard) com un instrument més contra l'emergència climàtica? No! Limitar el turisme, o els macrocreuers a Barcelona? No! Eliminar vols de curta distància? No i no!

Em pregunto de què serveix queixar-nos tot el dia de la desaparició de la primavera -la d'enguany ha durat un mes exacte, de Sant Jordi a finals de maig- i la proliferació de fenòmens climàtics extrems si després no som capaços de posar fil a l'agulla i treballar plegats per abordar la principal amenaça que tenim entre mans (n'hi ha d'altres, com les fotudes guerres). Em desespera, de debò, que algú pugui fer com si res, com si la cosa no anés amb ell, amb tots nosaltres.

Disculpeu si adopto un to apocalíptic, no és la meva intenció i no vull caure en un pessimisme paralitzador, de queixa improductiva. Escoltem el jovent, que sembla que té més clar que els pròxims anys ens juguem el futur. Fem activisme, sortim al carrer quan calgui. Obrim debats serens i fonamentats que superin el partidisme que sovint ho embruta tot: de debò que per quatre vots hem de criticar mesures de sentit comú? Paga la pena? Queixem-nos de la calor i del fred extrem quan toqui, sí, però alhora pressionem els governants perquè prenguin mesures efectives contra el canvi climàtic: ens hi va la vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.