Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El 29 de setembre, Pere Aragonès va destituir Jordi Puigneró del càrrec de vicepresident, adduint que li havia retirat la confiança per "manca de lleialtat" i quatre dies després, en una entrevista a RAC1, Puigneró declarava que Aragonès havia confós "lleialtat amb submissió". En tot cas, és obvi que la destitució del vicepresident d'un govern de coalició és una mesura a la qual només s'arriba quan la part que en té la presidència vol trencar la coalició.
Però més enllà d'aquesta política de tripijoc, crec que l'incident planteja un debat molt interessant sobre el terme 'lleialtat'. Certament, com diu en Puigneró, no s'ha de confondre la lleialtat amb la submissió perquè són coses completament diferents. Aragonès va dir que Puigneró tenia el deure –el deure?– d'informar-lo que Junts volia sotmetre'l a una moció de confiança i va jutjar deslleial que no l'hi digués. Aragonès, però, va cometre un error de base, que és oblidar que Puigneró no és membre d'ERC, sinó de Junts, i que formar coalició no implica trair el teu partit.
Una cosa, doncs, és informar d'afers externs i una altra revelar les estratègies internes de la formació que representes. Si ho fessis, cometries un acte de deslleialtat al teu partit. Coalició no vol dir submissió. Aragonès no podia exigir a Puigneró que traís el seu partit per afavorir-lo a ell tot dient-li a cau d'orella una cosa que corresponia a Junts. I Aragonès ho sap. Però ni ERC ni Pedro Sánchez volien Junts al govern de Catalunya. La resta és xerrameca.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.