Colliters de vi d’aquesta contrada

En aquesta contrada, si durant l’estiu no ha fet mal temps i les humitats han estat baixes, és molt probable que en arribar l’última desena del mes de setembre el raïm arribi de bona qualitat i enriquit amb un bon nivell de sucre. Era molt important que durant la verema el temps continués sec, perquè així el vi sortia amb una qualitat excel·lent. Però abans d’arribar aquest final, s’ha hagut de passar molts anys amb una meteorologia molt adversa.

També hi comptava la situació de les vinyes; unes estaven ensotades, unes altres emplaçades en caients del terreny contra el sol. Moltes vegades les vinyes quedaven perjudicades per causa d’una glaçada tardana, que matava bona part de les brotades i deixava la collita molt minvada.

Una altra causa adversa era quan feia els mesos de maig i juny molt plujosos amb ullades de sol fortes sobre les fulles mullades. Aleshores es presentava la malaltia del “míldiu”, que és un fong que surt a l’anvers de les fulles, hi fa forats i les asseca. En aquest cas, si el viticultor era atent, no li tocava altre remei que ensulfatar, mentre durava aquest període, amb una solució de sulfat de coure i calç viva. També una de les malalties molt perjudicials era la “malura”. Es manifestava principalment en el fruit, i li provocava una gran purga de grans de raïm, i moltes vegades queia el fruit sencer. Aquesta malaltia s’havia d’agafar molt a temps, i s’havia de combatre amb pols de sofre a les matinades de molta humitat.

Però el contratemps més temut era la pedregada. Es presentava en qualsevol moment durant l’estiu, fins i tot pocs dies abans de la verema. Una mala tronada, en pocs minuts, deixava la collita desfeta. La menys sorollosa i la més perjudicial, després de totes les vicissituds de la temporada era la davallada del preu del vi. Contra aquesta malaltia no hi havia medicació.

El consum del vi canvia. Les cerveses, coca-coles i begudes exòtiques acaben d’adobar-ho. Abans, qualsevol casa del poble sempre tenia el porró de vi a punt per convidar el visitant. Moltes cases en consumien de quatre a sis litres diaris, si eren molta colla. Avui ningú no convida si no és amb alguna beguda de moda, menys el vi.