Fa uns dies, en les pàgines d'opinió del TOT, vaig llegir un article d'en Ramon Gutiérrez sobre l'apagada de la llum de dilluns 28, en el que destacava com a Sant Cugat aquest fet va fer renéixer la vida, la complicitat entre els santcugatencs, la solidaritat i la resposta eficient i efectiva del personal municipal, Protecció Civil i policia local. Em va emocionar com descrivia la qualitat humana davant l'adversitat, alhora que em preguntava sobre les causes de l'apagada.
Encara no estan clares les causes (en el moment d'escriure aquest article), però algunes coses sí que sabem: qui té la producció elèctrica així com la seva distribució estan en mans d'empreses privades, el servei que presten a la societat està limitat per les seves prioritats, cosa que implica no menyscabar els seus beneficis. Fins a l'any 1998 en què ENDESA culminà la seva privatització, iniciada en 1988, era una empresa de l'estat espanyol (avui controlada per l'estat italià) i Red Eléctrica amb 80% en mans privades i el 20% de la SEPI.
Com pot ser que un bé tan bàsic i necessari com la producció elèctrica i les comunicacions no estiguin controlades per l'estat? Aquest bé comú no hauria de dependre (amb independència que l'apagada es produís a causa d'un problema tècnic) d'interessos empresarials. La seva administració i gestió ha de pertànyer a tota la societat per al seu propi benefici.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok