Con-nec-tem!

I és que sovint es diu que si no ets (o has estat) Súper no ets ningú. Molts dels que ho hem estat guardem encara el carnet en alguna caixa dins d’un calaix (aquelles que s’obren en dies nostàlgics) i l’ensenyem als nostres familiars amb un gran somriure a la cara.

Ser Súper vol dir pertànyer a un dels clubs amb més socis, més actius i amb més avantatges. Vol dir tenir la capacitat de fer coses espectaculars: sense anar més lluny, aquest any tots els súpers de Catalunya han aconseguit llançar senyals a la Lluna per fer que una parella d’extraterrestres poguessin rescatar el seu fill perdut a la Terra, que estava a punt de ser convertit en salsitxes. Els anys passen, les idees i personatges canvien; però l’essència segueix sent la mateixa.

M’atreviria a dir que el Club Súper 3 és un dels millors clubs culturals creats mai... Des de ben menuts, els nens i nenes es defineixen a ells mateixos com a súpers i se senten orgullosos de pertànyer a aquest col·lectiu. No són només dibuixos animats que s’emeten per televisió, sinó que és educació, és cultura, és creixement, és cohesió... Ho és tot.

Sense cap mena de dubte, hi ha un moment horrible en tota la vida dels súpers, aquell en què reps una carta a casa, dirigida a la teva atenció per donar-te una molt mala notícia: que ja no ets Súper. T’has fet gran i ja no pots ser-ho més. Potser és el moment d’obrir la caixa dels bons records i guardar-hi el carnet.

Segueix @esthermadrona a Twitter.