Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L’objectiu d’aquest estudi o els objectius no són altres que: definir el perfil de la població que s’inicia en el consum, identificar els principals patrons i contexts, saber de quines substàncies estem parlant i analitzar el nivell de coneixement que tenen aquests joves sobre, per exemple, les conseqüències associades a prendre drogues.
Preocupa, oi, que s’hagin de fer estudis d’aquesta mena en nois i noies tan joves? Però aquesta és una realitat amb la qual pares i educadors ens trobem i hem de tenir eines per poder afrontar-la. No tenim estudis comparatius que ens indiquin que la situació actual és més preocupant que la de fa uns anys, de quan nosaltres erem joves adolescents. Però notem certes diferències, algunes positives i d’altres negatives.
En el rànquing de substàncies, la més consumida és l’alcohol. Quan nosaltres erem joves, també bevíem, però començàvem més tard i no sabíem que l’alcohol era una droga, com totes, addictiva i perjudicial. Sabíem que ho era l’heroïna i molts de nosaltres vam veure com joves es destrossaven la vida per sempre o morien a causa d’ella. Avui, per sort, la tassa de consum d’heroïna a la nostra ciutat és del 0%.
Que vull dir amb això? Que les tendències canvien però que els problemes continuen i canvien de nom.
La joventut és això, jove. En molts casos, inconscient dels perills que pot comportar a la llarga la drogoaddicció. Que mesuren només el curt termini, que busquen l’evasió i el divertiment. Associen sortir de festa amb consumir amb els amics.
L’alcohol és la droga estrella, és la d’iniciació. Beuen, sobretot, combinats i ho fan per cercar efectes euforitzants i desinhibidors. Ho fan majoritàriament en envelats, carpes , barraques, places, parcs i discoteques.
El tabac és la segona substància més consumida i encara és més fácil d’aconseguir que l’alcohol. En aquesta sí que hi ha diferència de gènere. Fumen més les noies que els nois.. I un de cada tres nois i noies han provat el cannabis, la meitat dels quals, el consumeix habitualment. Diuen que fumen perquè els relaxa, els desconnecta, estan més alegres i els ajuda a reflexionar. El cannabis l’aconsegueixen fàcilment per circuits ja establerts; amics, coneguts o la propia familia.
El món canvia i ho fa ràpid. La família s’ha diversificat i fins i tot alguns pares en són consumidors o facilitadors del cannabis, amb la qual cosa, la dificultat en aquests casos de prevenir o advertir dels perills, resulta molt difícil, per no dir, impossible. Amb tot, l’estudi ens diu que aquests joves confien o tenen com a fonts d’informació sobre consum de drogues als amics en un 43’8% i a la família en un 40’4%. Ara només cal saber i encertar el discurs que els hi hem de fer com a pares per dissuadir-los; el de la por no funciona perquè no se’l creuen i al final pot acabar sent contrapreventiu. De la xerrada informativa en diuen la xerrada wikipèdia i desconnecten. Al final l’únic que els hi resulta interessant és la xerrada participativa, de format interactiu on ells en són els protagonistas.
Jo particularment crec que el que millor pot funcionar és aquella campanya que es fa amb testimonis, com les de Trànsit. Testimonis de persones, d’iguals que n’han sortit malparats de l’experiència. Ja ens hi podem posar.
Preocupa, oi, que s’hagin de fer estudis d’aquesta mena en nois i noies tan joves? Però aquesta és una realitat amb la qual pares i educadors ens trobem i hem de tenir eines per poder afrontar-la. No tenim estudis comparatius que ens indiquin que la situació actual és més preocupant que la de fa uns anys, de quan nosaltres erem joves adolescents. Però notem certes diferències, algunes positives i d’altres negatives.
En el rànquing de substàncies, la més consumida és l’alcohol. Quan nosaltres erem joves, també bevíem, però començàvem més tard i no sabíem que l’alcohol era una droga, com totes, addictiva i perjudicial. Sabíem que ho era l’heroïna i molts de nosaltres vam veure com joves es destrossaven la vida per sempre o morien a causa d’ella. Avui, per sort, la tassa de consum d’heroïna a la nostra ciutat és del 0%.
Que vull dir amb això? Que les tendències canvien però que els problemes continuen i canvien de nom.
La joventut és això, jove. En molts casos, inconscient dels perills que pot comportar a la llarga la drogoaddicció. Que mesuren només el curt termini, que busquen l’evasió i el divertiment. Associen sortir de festa amb consumir amb els amics.
L’alcohol és la droga estrella, és la d’iniciació. Beuen, sobretot, combinats i ho fan per cercar efectes euforitzants i desinhibidors. Ho fan majoritàriament en envelats, carpes , barraques, places, parcs i discoteques.
El tabac és la segona substància més consumida i encara és més fácil d’aconseguir que l’alcohol. En aquesta sí que hi ha diferència de gènere. Fumen més les noies que els nois.. I un de cada tres nois i noies han provat el cannabis, la meitat dels quals, el consumeix habitualment. Diuen que fumen perquè els relaxa, els desconnecta, estan més alegres i els ajuda a reflexionar. El cannabis l’aconsegueixen fàcilment per circuits ja establerts; amics, coneguts o la propia familia.
El món canvia i ho fa ràpid. La família s’ha diversificat i fins i tot alguns pares en són consumidors o facilitadors del cannabis, amb la qual cosa, la dificultat en aquests casos de prevenir o advertir dels perills, resulta molt difícil, per no dir, impossible. Amb tot, l’estudi ens diu que aquests joves confien o tenen com a fonts d’informació sobre consum de drogues als amics en un 43’8% i a la família en un 40’4%. Ara només cal saber i encertar el discurs que els hi hem de fer com a pares per dissuadir-los; el de la por no funciona perquè no se’l creuen i al final pot acabar sent contrapreventiu. De la xerrada informativa en diuen la xerrada wikipèdia i desconnecten. Al final l’únic que els hi resulta interessant és la xerrada participativa, de format interactiu on ells en són els protagonistas.
Jo particularment crec que el que millor pot funcionar és aquella campanya que es fa amb testimonis, com les de Trànsit. Testimonis de persones, d’iguals que n’han sortit malparats de l’experiència. Ja ens hi podem posar.