Control parental

L'accés majoritari als mòbils de principis dels anys 2000, ens ha portat amb el temps a acceptar culturalment en una norma no escrita pel capitalisme, que els nostres joves accedeixen al seu primer smartphone als 11-12, coincidint en la seva entrada a l'institut.

Algunes famílies santcugatenques m'expliquen que es neguen a donar un mòbil al seu fill, creient que no és necessari avançar segons quines pràctiques digitals.

La realitat, ens agradi a no, és que es pot entendre les seves relacions socials sense el món digital. Una jove sense mòbil als 14 anys, és aïllar-la de la societat.

On està el problema? Quan comencen les situacions de risc?

Que no ho prohibim no significa que donem aquests artefactes a canvi de res, i sense cap mena de límit.

Cal parlar-ne: per què volen un mòbil, marcar unes normes molt clares, cuidar i mantenir un aparell que té un cost alt, i sobretot fer-los responsables del seu consum i d'ús. Això últim és fonamental. Si hem d'estar cada dia repetint el que han de fer i el que no, serà molt desgastant. Ells han de ser conscients que un alt consum d'hores no és bo per la salut, i ells han de ser el que diguin quantes hores creuen que han d'estar amb el mòbil al cap del dia.

Moltes empreses, olorant la por que tenen els pares amb els mòbils, han ideat múltiples idees, serveis i sistemes del control. Això per a mi, és una via, que treuen responsabilitat i creixement maduratiu als/les joves, i ens perd diàleg educatiu com a pares.

Passem a ser policies que podem geolocalitzar en tot moment on està el meu fill, limitar l'ús d'una aplicació, bloquejar-la si és necessari, i fins i tot podem veure missatges i converses!

No els deixem que creixin i que ells sols siguin crítics.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.