La Nit de Blanc

Ja són set anys d’una festa on tothom ha d’anar vestit de blanc, a l’estil eivissenc

Quan les Catacracs van pujar a l'escenari, la multitud que omplia el jardí de la Masia Can Ametller va saber que començava la part més festiva de la nit. La coreografia, assajada durant hores i hores al Club Tenis Natació, no en deixava cap dubte: marxa, molta marxa.

El grupet de dones que ballava, amb la Sílvia Raventós al capdavant, porten el ball a la sang. Tant se val l'edat que tinguin: es belluguen amb l'energia de les adolescents i llueixen com deesses. La seva actuació ja és tradició a "La Nit de Blanc".

Com ho és la música en viu prèvia, durant l'estona de l'àpat. Aquesta vegada tocava el grup de jazz Panty Breakers, amb saxo, baix, piano i una vocalista de veu de vellut que endolcia la nit amb melodies evocadores.

Ja són set anys d'una festa on tothom ha d'anar vestit de blanc, a l'estil eivissenc, i que té l'aire d'una celebració del solstici d'estiu. Va començar sent una trobada d'uns 70 coneguts santcugatencs i el boca-orella ha fet pujar la clientela fins a les més de 500 persones que hi ha assistit aquest juliol.

Hi va haver unes quantes sorpreses: la rifa de sopars, un làser espectacular, amb figures de colors, una flashmob amb globus blancs, i la participació, amb les postres solidàries, en una recaptació per a l'Associació Ajudem-nos, que l'alcaldessa va lliurar als seus representants.

La cirereta del pastís va venir al final: el Fran Abellán, i la seva formidable acompanyant. El Fran és un animador excepcional que no falta mai a la festa i que no deixa que ningú es quedi quiet. Era impossible mirar-lo i no posar-se a ballar. La majoria vam acabar movent l'esquelet com aquell qui res i sense dissimular que també ens va la marxa.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem