El coronavirus pot ser vida

Vilaró parla de possibles efectes del coronavirus

La situació extraordinària que vivim pel coronavirus ja sacseja molts aspectes de la vida quotidiana que donàvem per immutables, permanents, i que potser ara ja queden en entredit. El fet que molts dels qui llegiu aquest article ja ho feu des de casa per les afectacions del virus obre una nova perspectiva, inèdita, incerta, al dia a dia apressat en què solem moure’ns.

Qui va ser professor meu de Filosofia a l’escola, Josep Cunill, escrivia fa poc que el coronavirus llança un missatge clar: som fràgils i ens necessitem. I que qualsevol escenari que surti de la crisi necessàriament exigirà respostes col·lectives, no pas individuals. Hi coincideixo del tot.

Se’ns ha venut durant molts anys que no hi havia cap altre camí que una economia de mercat fortament liberalitzada, accelerada, que va deixant un reguer de víctimes pel camí: el conegut «There’s No Alternative» de Margaret Thatcher. Doncs bé. I si n’hi ha, d’alternativa? ¿I si aquesta nova crisi global, ara en forma de virus, ens fa adonar que podem reduir l’aire contaminat que respirem limitant el turisme embogit i l’arribada de creuers? ¿I si comencem a valorar la importància, clau diria, de tenir una sanitat pública forta i que retallar-la o privatitzar-la ens aboca al desastre?

L’antropòloga i ecofeminista Yayo Herrero explicava l’altre dia a l’Escola Avenç que cal que potenciem la interdependència que ens fa persones, i això vol dir parlar de cures, de solidaritat, d’empatia per preservar la vida. L’aturada forçada pel fotut coronavirus potser ens fa adonar de tot això i podem redreçar la idea letal que qualsevol creixement econòmic desfermat és positiu en si mateix.

 
Comentaris

Destaquem