Cultura a moltes mans

Al llarg de la història, les paraules han nascut, crescut i, moltes, mort. Mots i conceptes que en altres moments tenien un sentit i una força reconeguda, avui resten oblidades. I moltes han variat el significat amb el temps. Un senyor del s. XIII no és el mateix que un senyor del s. XXI, com un mossèn del s. XIV no és el mateix que ara.

Amb el mot "cultura" també passa. Cultura en llatí vol dir conreu. Cultura és, en definitiva, el conreu de l'esperit, de la ment. Un conreu que, com tots, demana amor, cura i reg.

El conreu de la terra, fins fa ben poc, demanava la participació de tota la família. A la collita totes les mans hi havien de participar. Totes hi aportaven, i el resultat era patrimoni de tot el col·lectiu. Una tasca comuna on tothom participava.

En el seu viatge al llarg dels temps, el concepte cultura s'ha allunyat del seu origen. Avui, ja quasi ningú no relaciona cultura i conreu. Però aquesta relació hi és. La cultura s'ha de cuidar, i tothom hi ha de poder participar. En una societat democràtica això ja no és un supòsit, sinó un precepte. En el conreu de la cultura molt sovint s'ha obviat la participació de persones que conviuen amb nosaltres, però a qui hem negat la capacitat de conrear. Persones amb síndrome d'Asperger, discapacitat intel·lectual o malalties de la memòria. I hi tenen tot el dret.

Al Museu de Sant Cugat fa temps que hi ha programes adreçats a persones d'aquests perfils. A "Guia'm", "Fotomemòries" o "Fem un Museu" els protagonistes són persones a les quals sovint se'ls nega el dret a conrear cultura. Posem un petit gra de sorra en aquest camp tan gran i necessitat de tantes mans. La cultura.