Cultura i sector públic

Sovint ens queixem de l'actuació de les administracions públiques en l'àmbit cultural, en dues direccions. Per constatar que sempre és la partida escadussera dels pressupostos i perquè, sovint, els creadors pateixen un no sempre subtil intervencionisme, a vegades autoimposat, en els continguts.

El confinament ens ha mostrat una sèrie de coses. La indústria cultural s'ha aturat. Això ha tingut conseqüències terribles per a moltes persones vinculades a la creació i distribució dels béns culturals. La llista és llarga: llibreries, museus, teatres i cinemes tancats, edicions ajornades o cancel·lades, músics, tècnics, creadors, concerts, exposicions.

Els autors s'han vist empesos a la necessitat de seguir mostrant obra, potser encara més per la percepció emocional del moment històric. Hem assistit a un esclat de generositat creativa, les xarxes han bullit de continguts que s'han gaudit lliurement. Això, però, no hauria de traduir-se en considerar que la creació cultural no ha de ser remunerada.

A casa nostra, l'impuls de creadors i entitats culturals, sempre notable, ha tornat, amb la represa, amb més força i més ganes. I aquest cop ha trobat interlocució: Sant Cugat a Escena és la mostra de com l'administració pot influir positivament en la difusió i el suport a la cultura. N'hi ha prou amb un petit exemple: responent a la iniciativa de les Lectures a la Fresca Confitades, l'Ajuntament ha posat una única condició per fer-se càrrec de remunerar serveis, professionals i creadors: que uns i altres siguin santcugatencs. És obvi que no ens podem tancar en una closca local de manera permanent, però aquest any sí que calia. Així sí.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.