De boicots i drets humans

Sant Cugat ha estat notícia involuntària pel boicot al partit de les seleccions femenines de waterpolo entre Espanya i Israel. L'escenari inicial, Molins de Rei, es va canviar per pressions de la campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, i la Federació Espanyola de Natació el va traslladar al CAR de la ciutat.

La campanya BDS és una gran desconeguda i alguns opinadors i sectors pròxims a Israel la titllen, pel boc gros, d'antisemita i antijueva, i l'acusen de racista. Els qui treballem en drets humans sabem que això no és cert. El BDS és un moviment que s'autodefineix com antiracista, que rep suport de moltes organitzacions i persones jueves, i que proposa un boicot actiu a Israel en temes culturals i econòmics per les seves contínues vulneracions de drets humans i del dret internacional al llarg dels més de 50 anys d'ocupació de Palestina. Tenim moltes evidències d'aquests abusos: el darrer episodi, les 150 persones mortes (30 de les quals menors) per foc real a les manifestacions que, des de fa vuit mesos, es fan a la frontera de Gaza amb Israel.

Aquest boicot s'inspira en el que va pressionar i debilitar la Sud-àfrica dels 80 per posar fi a l'apartheid discriminatori de la població negra. Es pot compartir o no l'estratègia del BDS. I el boicot es pot considerar injust i criticar-lo, i tant. Però el que no és presentable és qualificar de racista un moviment que no ho és i que el que propugna és el compliment del dret internacional i dels drets humans a un estat que els vulnera massivament. Vivim temps de consignes i propaganda. I el que cal és abandonar les trinxeres per informar amb rigor i veracitat.