Sant Cugat és un lloc encisador. Per viure-hi. Me l’estimo. Un s’hi troba bé. És un bé de la naturalesa. Els espais, el seu verd, l’arbrat, la seva proximitat a una gran metròpoli, com Barcelona, la seva orografia, el ferrocarril, l’arquitectura, el Monestir, l’activitat social i cultural. La dimensió que té, feta a mida humana. Vigilem-la, que no se’ns escapi!
Té de tot, tot el que s’ha de tenir, excepte dues coses, a part, malauradament força habitual, de la mala educació dels vailets que embruten, “grafiten”, “papereixen” i malmenen tot el que poden i més.
De bicing, de ciclistes
Manca una ordenança municipal que posi ordre de forma clara i senzilla l’ús dels espais amb la finalitat de separar els vianants dels ciclistes mentre el carril, com espai d’us exclusiu ciclista, sigui escàs i no suficient. En la meva modesta opinió amb un sol article n’hi hauria prou:
“Els ciclistes circularan pels carrils expressament dissenyats i habilitats pel seu ús exclusiu. En el probable cas que no els dugui on volen anar o enlloc, i en espera de que els hi sigui possible, hauran de circular per les vies urbanes utilitzant els mateixos espais dissenyats pel trànsit de vehícles, sotmesos a la mateixa reglamentació”
Se’ls hauria acabat posar en perill al vianant, fer-li mal, espantar-lo, creuar carrers pels passos de peatons com si anessin a peu. Es a dir, pau i glòria.
De fons, d’aigua que brolla
On ets, font estimada? Escrivia ara fa més d’un any i encara la busco i no la trobo. No hi és. No n’hi ha ni una. Ni una font, ni un minso rajolí d’aigua.
A les grans ciutats, les trobes, les visites, les admires, sents i escoltes el so de l’aigua que brolla, però a Sant Cugat res de res. No calen fontanes de Trevi, ni fons com les de la Plaça Navona, amb una font senzilleta, una de sola n’hi hauria prou, encara que nomes fos per dir humilment que a Sant Cugat també en tenim una.
Ara fa mes d’un any deia que havia presenciat les obres de la plaça del Rei, del Monestir, de l’Estació, dels Quatre Cantons, del Dr. Galtés, de la Vila i dels carrers de Santa Maria, Rusiñol i Valldoreix, del carrer Martorell-Enllaç i Sant Bonaventura. Ocasions perdudes. Ningú hi ha pensat o bé s’ha pensat que no cal cap font a la ciutat. Encara no en tenim. Trobeu a faltar una font o no?. Em sento sol. Hi ha algun ciutadà o ciutadana mes per trobar mutu consol d’aquesta anòmala mancança?
Té de tot, tot el que s’ha de tenir, excepte dues coses, a part, malauradament força habitual, de la mala educació dels vailets que embruten, “grafiten”, “papereixen” i malmenen tot el que poden i més.
De bicing, de ciclistes
Manca una ordenança municipal que posi ordre de forma clara i senzilla l’ús dels espais amb la finalitat de separar els vianants dels ciclistes mentre el carril, com espai d’us exclusiu ciclista, sigui escàs i no suficient. En la meva modesta opinió amb un sol article n’hi hauria prou:
“Els ciclistes circularan pels carrils expressament dissenyats i habilitats pel seu ús exclusiu. En el probable cas que no els dugui on volen anar o enlloc, i en espera de que els hi sigui possible, hauran de circular per les vies urbanes utilitzant els mateixos espais dissenyats pel trànsit de vehícles, sotmesos a la mateixa reglamentació”
Se’ls hauria acabat posar en perill al vianant, fer-li mal, espantar-lo, creuar carrers pels passos de peatons com si anessin a peu. Es a dir, pau i glòria.
De fons, d’aigua que brolla
On ets, font estimada? Escrivia ara fa més d’un any i encara la busco i no la trobo. No hi és. No n’hi ha ni una. Ni una font, ni un minso rajolí d’aigua.
A les grans ciutats, les trobes, les visites, les admires, sents i escoltes el so de l’aigua que brolla, però a Sant Cugat res de res. No calen fontanes de Trevi, ni fons com les de la Plaça Navona, amb una font senzilleta, una de sola n’hi hauria prou, encara que nomes fos per dir humilment que a Sant Cugat també en tenim una.
Ara fa mes d’un any deia que havia presenciat les obres de la plaça del Rei, del Monestir, de l’Estació, dels Quatre Cantons, del Dr. Galtés, de la Vila i dels carrers de Santa Maria, Rusiñol i Valldoreix, del carrer Martorell-Enllaç i Sant Bonaventura. Ocasions perdudes. Ningú hi ha pensat o bé s’ha pensat que no cal cap font a la ciutat. Encara no en tenim. Trobeu a faltar una font o no?. Em sento sol. Hi ha algun ciutadà o ciutadana mes per trobar mutu consol d’aquesta anòmala mancança?
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok