Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Els éssers humans ens relacionem gràcies a un espai comú, no tant en termes físics —òbviament tots habitem un espai o altre— sinó simbòlics, de manera que l’espai esdevé recordatori d’experiències comunes, i per tant símbol emotiu. Sol passar, per exemple, que en trobar-nos a l’estranger sentim alegria quan topem amb un altre català, que en circumstàncies normals hauríem ignorat. Però ara no: ara tenim tant en comú!
A La Cellera de Ter s’ha celebrat una efemèride humil però sentida: el 1262, un tal Arnau va establir la casa pairal de Can Vinyes, que amb aquest aniversari de 750 anys esdevé referència a la comarca de La Selva. La casa és encara avui una petita explotació agrícola. L’efemèride va reunir un centenar de familiars i els representants polítics i religiosos de la població, i sobretot va servir per confeccionar un complex arbre genealògic que inclou fins i tot noms xinesos. Ens trobem davant dels nous catalans? Hem de recordar que Catalunya sempre ha estat una terra de pas, i per tant predisposada a l'acollida.
A tall d’anècdota citem que, entre les clàusules del document que testimonia l’aniversari, trobem advertiments en contra de la divisió de la propietat i dels préstecs a terceres persones. 750 anys després, gràcies a aquests savis consells, molts hereus del tal Arnau encara viuen arrelats al mateix espai. D’altres, en canvi, s’han allunyat de La Cellera per anar a Osor, Vic, Sant Cugat del Vallès o Terrassa. Fins i tot a Navarra, Suïssa o Rússia! Però no és un problema: gràcies a la tecnologia, els éssers humans podem compartir espais de referència des de la distància.
Can Vinyes s’uneix d’aquesta manera a la llista de masies que integren i fomenten el país. Cases importants, que mantenien el territori en ordre i construïen una manera de fer. Un santcugatenc de menys de trenta anys, per exemple, no pot ni imaginar la quantitat de masies i camps que hi havia al centre mateix de la població. Moltes han sabut sobreviure reconvertides en restaurants o cases de turisme rural, però d’altres han cedit el seu espai i només queden com a nomenclatures zonals.
La pregunta és si les ciutats en constant evolució són sensibles a aquests espais de memòria col·lectiva. Aquestes ciutats han de saber si tenen voluntat de continuar amb identitat pròpia —com la té Sant Cugat, per exemple, malgrat les pèrdues sensibles—, o bé esdevindran un espai sense nexes, farcit de gent vinguda d’arreu que, per manca de referents en el punt d’arribada, no sàpiguen conviure en comú. Pensem en els guetos. Ja hem dit que l’important en l’experiència de viure en comú és la circumstància que uneix als interlocutors. I que aquesta necessita un simbolisme per evocar el seu significat de circumstància comuna.
En aquest sentit, els habitants de La Cellera de Ter fan santament de donar suport a un aniversari local que, per humil que sigui, aporta prestigi i un valor afegit a la població. Can Vinyes, felicitats! Ens veiem en mig segle per celebrar el 800 aniversari!
A La Cellera de Ter s’ha celebrat una efemèride humil però sentida: el 1262, un tal Arnau va establir la casa pairal de Can Vinyes, que amb aquest aniversari de 750 anys esdevé referència a la comarca de La Selva. La casa és encara avui una petita explotació agrícola. L’efemèride va reunir un centenar de familiars i els representants polítics i religiosos de la població, i sobretot va servir per confeccionar un complex arbre genealògic que inclou fins i tot noms xinesos. Ens trobem davant dels nous catalans? Hem de recordar que Catalunya sempre ha estat una terra de pas, i per tant predisposada a l'acollida.
A tall d’anècdota citem que, entre les clàusules del document que testimonia l’aniversari, trobem advertiments en contra de la divisió de la propietat i dels préstecs a terceres persones. 750 anys després, gràcies a aquests savis consells, molts hereus del tal Arnau encara viuen arrelats al mateix espai. D’altres, en canvi, s’han allunyat de La Cellera per anar a Osor, Vic, Sant Cugat del Vallès o Terrassa. Fins i tot a Navarra, Suïssa o Rússia! Però no és un problema: gràcies a la tecnologia, els éssers humans podem compartir espais de referència des de la distància.
Can Vinyes s’uneix d’aquesta manera a la llista de masies que integren i fomenten el país. Cases importants, que mantenien el territori en ordre i construïen una manera de fer. Un santcugatenc de menys de trenta anys, per exemple, no pot ni imaginar la quantitat de masies i camps que hi havia al centre mateix de la població. Moltes han sabut sobreviure reconvertides en restaurants o cases de turisme rural, però d’altres han cedit el seu espai i només queden com a nomenclatures zonals.
La pregunta és si les ciutats en constant evolució són sensibles a aquests espais de memòria col·lectiva. Aquestes ciutats han de saber si tenen voluntat de continuar amb identitat pròpia —com la té Sant Cugat, per exemple, malgrat les pèrdues sensibles—, o bé esdevindran un espai sense nexes, farcit de gent vinguda d’arreu que, per manca de referents en el punt d’arribada, no sàpiguen conviure en comú. Pensem en els guetos. Ja hem dit que l’important en l’experiència de viure en comú és la circumstància que uneix als interlocutors. I que aquesta necessita un simbolisme per evocar el seu significat de circumstància comuna.
En aquest sentit, els habitants de La Cellera de Ter fan santament de donar suport a un aniversari local que, per humil que sigui, aporta prestigi i un valor afegit a la població. Can Vinyes, felicitats! Ens veiem en mig segle per celebrar el 800 aniversari!
