De premis, de premiats i d'alguns oblidats

Aquests darrers dies hem pogut gaudir de les emocions que genera la concessió d’uns guardons a diverses entitats en una ciutat com la nostra. Sant Cugat és un exemple d'associacionisme. N’hi hi ha de tots els caires i, a més, són actives i estructurades, de forma que en la majoria dels casos fan del voluntariat una raó de ser i una força per créixer, tant en l'àmbit personal per cada un dels seus membres, com en el social, donant un servei a la ciutadania i cobrint algunes de les mancances que té la pròpia ciutat. Perquè no ens enganyem, a tot no s’hi arriba i hi ha coses que la societat civil les ha de promoure.

Entre totes elles hi ha entitats com l’esplai PICA ROCA que es cuida del lleure dels infants durant els dissabtes a la tarda, i en èpoques de vacances munta colònies lúdiques pels joves i la canalla. Està portat de forma desinteressada per un grup de joves que des de fa molts anys i quasi de manera multigeneracional ha aconseguit aglutinar gairebé seixanta nois per dinamitzar-los, socialitzar-los i fer-los créixer a través del lleure i dels valors. Ben segur n’hi ha d’altres, però jo no les conec, que fan la mateixa tasca extraordinària de donar les seves hores i la il·lusió d’un món millor perquè els infants siguin feliços i es desenvolupin amb la companyonia, el voluntarisme i el treball en grup.

No cal dubtar que els premis que es donen estan ben donats, però pot ser que en el moment d'optar a premis, que només són premis, però que ajuden a la visibilitat, caldria pensar també en el reconeixement i el desenvolupament de la tasca d’aquestes entitats. Per part seva ho donen tot amb un somriure i molts cops ens oblidem de tornar-los l’agraïment amb un acte tant senzill com és el reconeixement de la tasca ben feta.

Segueix @lluisgodayolgen a twitter