De què parlarem aquest mes?

Estem volant cap a Melbourne. Hi anem per donar la benvinguda al nostre net Marcel i fer costat a la nostra filla i al seu marit, en aquests moments tan importants. 26 hores d'avió donen per molt i es fan molt llargues i els pensaments et venen i et van a mesura que ens allunyem de casa.

Un d'ells va ser el nou sistema d'accés de vehicles al centre de vianants, pel que fa a l'horari de descàrrega dels transportistes. Una nova mesura de penalització per al comerç tradicional. Limitar, restringir, controlar, sancionar... bones paraules que el botiguer tot ho aguanta! Segueixo pensant en el silenci habitual de Sant Cugat Comerç i la seva raó de ser, sempre submisa a qui mana.

Després, els milers de persones afectades pel cul de sac de Can Sant Joan. Vaig ser-ne patidor durant 14 anys i el que havia de ser la gran solució d'aparcament, s'acabarà havent de pagar 2 € el dia i amb les mateixes o menys places que ara.

Diuen que anar en cotxe de porta a porta és insostenible i que s'ha d'incentivar a la gent a anar en tren, bici o caminant. Durant aquests anys he conviscut amb companys que vivien a Badalona, l'Hospitalet o Sant Just i volien venir a treballar en transport públic. Sabeu la quantitat de transbordaments i temps que per fer el trajecte necessitaven? I algú ha intentat creuar en bici o a peu les rotondes de sobre l'AP-7? S'ho poden imaginar amb nens?

No entenc per què quan s'ha d'aprovar un parc empresarial com aquest no es faci un pla de mobilitat i no deixar el mort ara a les empreses i als treballadors. En fi, de pena.

Sort que llavors ens van venir a portar el sopar i em vaig distreure del tema.