El 'Deambow' arriba a Sant Cugat

Algú sabria dir-me com hem arribat al punt en el qual els nostres joves practiquen de forma majoritària el Deambow cada cap de setmana a totes les discoteques del país, incloent-hi evidentment les de Sant Cugat? Per si algú no ho sap, el Deambow consisteix de forma molt resumida en què les noies s'ajupen mentre els nois es posen darrere seu simulant jocs sexuals a ritme de reggaeton.

Suposo que els rols masclistes dels nostres fills són l'evolució lògica dels que pertanyem a la generació "baby boom". Molts de nosaltres vam créixer veient com la mare s'encarregava de la casa mentre el pare treballava, la germana parava i recollia la taula mentre el germà acabava de jugar o d'estudiar. Aquesta "normalitat" dels anys 70 ens fa poc crítics amb la realitat actual dels nostres joves.

Hi ha alguna dona que no li hagin fet algun comentari masclista en algun moment de la seva vida? De fet, aquest tarannà està tan arrelat a la nostra societat que són moltes les dones que també els utilitzen sense sovint ni adonar-se'n. Segur que heu sentit en alguna ocasió a una mare dir al seu fill petit allò de: "nen, no ploris com una nena".

És evident que s'han fet avenços en molts àmbits d'igualtat de gènere en les darreres dècades, però no podem abaixar la guàrdia i hem d'estar atents per denunciar i corregir qualsevol conducta que menyspreï a una persona, començant pels micromasclismes.

No permetem mai que a cap persona, indistintament del seu gènere, se la tracti mai com a un objecte.