Des de la meitat de la segona part ja no compta...

El darrer partit ha estat ben preparat, es coneixia el mateix potencial (una plantilla prou amplia i compromesa; la necessitat de guanyar; la història....) i les febleses (diferents opcions de jocs dins l'equip, massa; gran capacitat de defensa i poca d'atac) i el del contrincant (una plantilla molt gran; molta força d'atac; una història feixuga però potent) i les seves febleses (no aguanta bé el joc tàctic i tècnic).

Tot i no ser un partit brillant, la part final d'aquest s'ha vist afectada per un públic ofensivament cridaner, una hostilitat esbiaixada dels referís de camp i el no compromís del de televisió, que ha afavorit l'embrutiment i la violència en el joc dels jugadors d'ambdós equips, cadascun en el seu estil.

Per tant, el resultat final té poc valor, ja que pels que pensen que han guanyat, no poden gaudir de l'alegria de fer-ho, ja que el simple raonament impedeix acceptar la manera de com l'han aconseguit; tampoc pels altres valorar la derrota, que a més tindrà grans i llargues conseqüències en el club i la seva massa social, perquè s'han fet massa paleses, les seves grans diferències internes.

Ara caldrà valorar tot el que ha passat, cuidar dels lesionats, que hi són, mantenir els clubs i les seves relacions perquè la societat ho necessita, amb les seves diferències de gestió de la realitat.

Això, no és el darrer partit del nostre club, és el procés que hem viscut, cadascú des de la seva opció, en els darrers temps. En el rugby tot això no passaria, ja que el joc és molt important i sabem que continua un cop acabat el partit i que després hi haurà altres.... En política no és així, no hi ha mai demà, sempre tot és ara.