Dolça terra

Llegeixo al TOT que l'espai Terra Dolça baixa persiana i que el seu propietari i ànima, en Guim Pros, ha decidit emprendre una nova etapa professional menys sacrificada

L'esforç personal de deu anys picant pedra han estat durs tot i que amb moments irrepetibles que queden a la memòria de tota una generació de joves. Aquest bocí de terra diferent i creativa, que va néixer lliure a la pujada del mercat que porta el nom del músic Enric Granados, es va convertir en una alenada d'aire fresc per als joves i no tant. Un espai pioner a Sant Cugat que recollia la tradició d'altres locals d'arreu dels Països Catalans, espais que combinen gastronomia del país i cultura, un lloc on trobar i fer coses, des de concerts a teatre de petit format, poesia, presentacions de llibres, conferències, exposicions, tertúlies, cinema, etc.



El Terra Dolça era especial i únic a la ciutat, un d'aquells espais amb personalitat que diferencien una ciutat de l'altra, cosa cada vegada més difícil. El Terra Dolça tenia, en part, l'esperit que fa cinquanta anys va fer néixer El Mesón, un espai de trobada i de llibertat per a uns joves que volien coses diferents del que era políticament correcte, un espai d'oci alternatiu. Allà van néixer noves propostes polítiques i per allà hi han passat artistes, escriptors, polítics i periodistes d'arreu, des del Tortell Poltrona a Pau Riba, Mònica Terribas, Carme Puig Antich, Francesc Mauri, Josep Maria Espinàs, Salvador Cot, Sergi Belbel o Francesc Escribano per dir-ne uns quants. Un espai petit però tan ple d'activitat i d'iniciatives innovadores que depassaven l'àmbit local.

 


En Guim i el Terra Dolça han estat pioners, revolucionaris, entranyables, necessaris i molt implicats en la cultura, el teixit associatiu i la política del poble i tot sense un cèntim públic, això és societat civil amb tota la seva força.

 


Segurament, però, el Terra Dolça o La Guitza ja tenen relleu i me n'alegro, i la ciutat també ho hauria de fer, es tracta de Cal Temerari, al carrer de la Plana Hospital, nova embranzida, una nova generació de joves que amb renovada força donaran el millor per a un ideal. ​Gràcies, Guim, i que la nova etapa personal i professional et sigui profitosa i et retorni el molt que la Terra Dolça ens ha donat.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem