En octubre passat vaig comentar la possibilitat d'un col·lapse i preguntava respecte dels plans de contingència en el nostre municipi. El col·lapse es va produir el passat dia 28 d'abril, quan tot el sistema elèctric de la península es va aturar, i la manca d'energia va paralitzar totalment el sistema.
Disposa Sant Cugat de fonts d'energia per mantenir un mínim de serveis i per quant temps? Té una xarxa de comunicació pròpia per constituir una via de comunicació local i amb quina autonomia? De quina reserva d'aigua disposa amb pressió i sense? Disposa d'equips d'emergència per fer front a les adversitats que promou un col·lapse? Té un banc d'aliments i medicaments? Es té coneixement de qui hi ha a cada lloc, en cada moment i en quines circumstàncies? Hi ha un pla per mobilitzar 100.000 persones i situar-los en les seves llars o llocs adequats?
Tinc la sensació que no tenim res previst, i a més som molt vulnerables, perquè el nostre nivell econòmic ens ha fet absolutament dependents de recursos externs, i per tant molt poc resilients a les situacions adverses.
El col·lapse ja no és una hipòtesi, és una realitat que en el que portem de segle XXI s'ha fet visible en una pandèmia, fenòmens meteorològics extrems, mobilitats de població importants per la pobresa generada per desequilibris sociopolítics i ara un desajust oferta/demanda energètic en el Primer Món.
Ben segur, cal disposar d'un pla de contingència, i a més, educar i funcionar en la sobrietat, estratègies que asseguren la viabilitat individual i social.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok