Down Under

Novament, a l'altra punta del món; després de dos anys, per fi hem pogut tornar. Llavors vàrem deixar un país en plena pandèmia i una societat confinada afrontant un virus desconegut i terrible. Ara, una guerra plena d'incògnites i d'amenaces.

Anant al nostre món local, vàrem marxar ben emprenyats amb la destrossa de cal Boter Negre a la plaça d'Octavià; en aquest cas, no únicament imputable al tripartit, sinó a l'anterior partit que ens varen governar, i que també vés a saber quins ocults interessos hi tenien.

Però la situació més divertida és la de la sanció a la nostra ínclita alcaldessa per part d'un jutjat a pagar 500€ setmanals de la seva butxaca per una pancarta que ella no va posar, que estava boja per treure i que ara només dóna llargues a posar-ne una de nova, tal com moltes entitats li estan demanant. Llavors surt als mitjans dient "però si jo ja la vaig treure, no he fet res dolent, no em castigueu que he estat bona nena i obedient!". També he pogut llegir als seus adlàters, proclamant la perversitat de la repressió d'un estat que des del 2017 ens ha posat la pistola al clatell i que ells mateixos han acceptat.

Més info: Condemnen l'alcaldessa a pagar 500 euros setmanals per la pancarta dels presos

Jo pensava que a 16.835 km de casa veuria les coses amb una altra perspectiva, però no. Cada cop és més gran el sentiment d'engany per part de la gent envers els partits independentistes (sic) que es pensen que ens tenen captius i el que primer era una remor, ara ja és un tsunami. I ja en tenim prou, no els votarem més, sigui nul o en blanc, però no tindran més el nostre vot.

I si llavors guanya un altre, que passarà? Res, el mateix que ara amb el tripartit o que abans amb els altres. Són tots la mateixa cosa.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.