El cas del bar Baobab

Els casos especials necessiten mesures especials, i la tradició del Baobab, la Nit de Nadal, és un cas especial

El Baobab, del carrer Major, és un bar molt conegut a Sant Cugat, i el seu propietari, Halassane N’Diaye, una persona molt estimada a la ciutat. Vingut de Guinea Conakry després de conèixer la Montse, una antropòloga catalana que hi feia un treball de camp, Halassane va obrir les portes del local el 1989, i, d’aleshores ençà, amb la seva bonhomia i la qualitat dels seus entrepans, s’ha guanyat la solidaritat de la gent.

Ho van demostrar les 250 persones que el 2009 es van aplegar en el sopar popular del vintè aniversari del bar. I és que quan tractes bé la gent, la gent et respon. I la gent ha tornat a respondre amb la lectura d’un manifest en defensa del Baobab, arran d’una denúncia que li podria suposar de mil a deu mil euros de multa per romandre obert fins a les tres de la matinada la Nit de Nadal. Una única nit a l’any.

La normativa obliga el Baobab a tancar a les onze de la nit, però fa 27 anys que es va crear la tradició d’anar-hi en acabar la Missa del Gall i ara ja és un punt de trobada santcugatenc. La gent ho expressa així: “És una trobada popular per compartir una nit especial.” “Les meves filles, quan eren adolescents, venien sempre aquí, era un espai de trobada. I jo, com a mare, estava encantada de saber on eren. Em sap molt de greu que li posin una multa, no estic d’acord.“

Cal entendre també la posició de l’Ajuntament que, davant la denúncia d’un veí, es veu obligat a actuar. “I per què no ho havia fet abans?”, preguntarà algú. Doncs perquè en 27 anys no hi havia hagut cap denúncia. Ara n’hi ha hagut una i tenim un problema.

El cas, però, crec que mereix una consideració. Vull dir que els casos especials necessiten mesures especials, i la tradició del Baobab, la Nit de Nadal, és un cas especial. Només cal veure el suport espontani que ha rebut, amb una cantada de nadales el 17 d’abril passat, i la recollida de signatures.

Posaré l’exemple d’un altre cas especial: El Mesón. La normativa diu que cap establiment no pot envair la vorera per ampliar l’espai, però El Mesón ho fa. I a mi em sembla bé. Però per què se li ho permet? Per què se li permet tenir un espai envidrat fora de l’edifici? Doncs perquè El Mesón és un lloc emblemàtic de Sant Cugat, la qual cosa el converteix en un cas especial.

I la Nit de Nadal al Baobab també és especial. Les normatives fan que el món sigui més habitable, no hi ha dubte; però flexibilitzar-les en benefici del sentit comú les fa més humanes.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem