El castellà a l’escola per imposició?

Cara a cara sobre la sentència que obliga al Santa Isabel a impartir el 25% de les classes en castellà

Maria Fabre, mare de l’escola, artista, membre de gegantes...

“Que ara entri a les aules per imposició del TSJC costa d’entendre”

Des de l’escola es respira un cert conformisme. Es vol mantenir la bona convivència entre els alumnes. Lògic, és el que volem tots els pares i mares. Qui potser no ha pensat gaire en la bona harmonia de l’escola han estat els pares demandants, ja que han posat al punt de mira els seus fills.

No s’entén, i és clar que no. La política sempre ha estat una cosa molt llunyana pels infants, però ves per on, ara entra a l’escola amb calçador. En una escola on el castellà és, ens agradi o no, predominant fora de les aules, i no ha passat res fins ara. Que ara entri a les aules per imposició del TSJC costa d’entendre. M’agradaria veure que l’escola es posiciona, no només de paraula, sinó també amb fets. Demostrant a tots els alumnes uns valors, sí, de respecte i convivència, però també de justícia de la de veritat, la que fa que les persones estimin allò que tenen, en aquest cas una cultura i una llengua pròpies. La meva filla em diu: “Mare, això té a veure amb tot això que volem ser independents?”. “Sí, filla, cada vegada en tenim més raons!”

Sergio Blázquez, Coordinador C’S Sant Cugat

“Procurem caminar gradualment cap a una escola trilingüe i de qualitat”

El que no és qüestionable és el fet de posar en entredit el compliment de les lleis. Ens agradin o no. Traient del centre del debat les franciscanes, fet que estic segur que agrairan, voldria parlar d’un parell de falsedats que el nacionalisme s’afarta de repetir com un “mantra” i que ven com a certes.

La primera és la de sostenir que el model de immersió lingüística ha estat un “model d’èxit”. Cóm és possible parlar de model d’èxit, quan absolutament tots els informes PISA que publica la OCDE ens releguen sistemàticament a les darreres posicions en totes les matèries avaluades? El segon “mantra” és el que argumenta que els alumnes catalans coneixen per igual el castellà que el català, adduint poc menys que el castellà s’aprèn caminant pel carrer, o veient la tele i no pas amb hores lectives. Què hi ha de la gramàtica i l’ortografia per posar un exemple? Si us plau, deixem de banda el debat visceral, i procurem caminar gradualment cap a una escola trilingüe i de qualitat. Els nostres fills segur que ens ho agrairan.
 
Comentaris

Destaquem