'El procés! i els nens

Hem de poder transmetre que cal acceptar, que altres puguin pensar d'una altra forma

La nit abans de l'1 d'octubre, desenes de famílies van fer nit a la seva seu electoral a Sant Cugat. Molts nens van viure aquella festa de la democràcia; classes de swing, activitats esportives, torneigs de pedra, paper i tisora.


Inés Arrimadas, aquell mateix dia, presentava una denúncia a la Fiscalia de Menors, contra la consellera d'ensenyament, Clara Ponsatí, per la utilització de nens en el procés de l'1-O, segons ella, amb intencionalitat política molt greu.


Aquests darrers dies, hi ha un atac del govern central i dels mitjans espanyols, contra els mestres, i escoles de Catalunya, per adoctrinament.


Són actes i declaracions, molt desesperats, que exemplifiquen la incomprensió d'alguns, de la sociologia catalana, de les darreres dècades.


La situació que vivim és tant extraordinària, que com pares o educadors, ens obliga a explicar als més petits, el que està passant. Lluny queda l'època de "l'oasi català" on políticament no passava quasi res, els més joves els avorria la política, i a les eleccions, hi havia una clara desafecció del vot juvenil.


Si ets un pare independentista, és molt fàcil, situar en un bàndol els dolents, i en l'altre els bons, amb les injustícies i entrebancs, que tens per assolir el dret a decidir. Malgrat tot, seria un error si alimentéssim aquest discurs als nostres progenitors o alumnes. De la mateixa manera, que reclamen respecte, per les nostres idees, hem de poder transmetre que cal acceptar, que altres puguin pensar d'una altra forma. És possible que els governants espanyols, que no ens comprenen ni ens respecten, hagin estat educats en l'odi, i en la dicotomia de bons i dolents. Si no som com ells, deixarem un país lliure i democràtic.

 
Comentaris

Destaquem