El renaixement de la Unió

El teatre està concebut com un espai variable amb fossat, que es pot tapar si cal, escenari alçat o no d'acord amb les necessitats

El dijous 18 de juliol vaig visitar el nou edifici de la Unió. Després de 7 anys, a partir del principi de les negociacions per consolidar un consorci entre l'entitat centenària i l'ajuntament, la visió d'aquesta realitat em va omplir d'emoció i alegria. Quan, darrerament, des del Consell de Cultura o Consell de Ciutat es parla d'algun projecte sempre demano que les coses no s'eternitzin perquè arribi a poder veure-ho. El temps passa ràpidament, les il·lusions costa mantenir-les vives i les esperances en les gestions administratives i polítiques, sovint són contràries a les expectatives.

 

Cal dir que hi ha tres elements a destacar. Primer: des de la vorera tot és al mateix nivell a la planta baixa, el que permet desplaçament sense topalls per persones amb dificultats. Segon: El teatre està concebut com un espai variable amb fossat, que es pot tapar si cal, escenari alçat o no d'acord amb les necessitats i seients retràctils que permeten deixar quasi buida la planta (per exemple per un concert de música amplificada amb el públic dret) o situar les grades en dues parts deixant un escenari central. Tercer: l'edifici augmenta la seva superfície amb una tercera planta preparada per fer diferents activitats, com sales de dansa amb terra de parquet, que suposa una ampliació substancial d'espai.

Ara cal que les entitats de la Unió puguin recuperar els espais propis com més aviat millor, que el teatre s'acabi (encara ja moltes coses pendents) i que la temporada 2020/21 puguin gaudir d'un equipament de categoria en el centre de la ciutat. Aleshores, abans és clar, caldrà treballar per definir quina serà la programació d'aquest espai i, sobretot, pensar en la necessitat ineludible de coordinar TA, Unió i Teatre de Mira-sol. De moment.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?