Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquesta setmana, el Ple de l’Ajuntament ha aprovat una reducció del sou dels regidors tal com ho va reflectir el Tot Sant Cugat en aquesta notícia. La reducció del sou es traduirà en què es quedaran sense paga de Nadal, una mesura que –d’altra banda- afectarà pràcticament tots els treballadors públics del país.
Em sembla una bona mesura no tant per l’estalvi (160.000 euros) com per allò de predicar amb l’exemple. Però caldria fer una sèrie de puntualitzacions:
- No trobo res d’extraordinari a aplicar una rebaixa que afecta tots els sous de treballadors. Si la Generalitat (o l’Estat) pren aquesta decisió, la mesura s’hauria d’aplicar de manera automàtica sense que se n’hagi d’aprovar una d’específica. Aquesta distinció provoca que s’allargui la imatge que els polítics són una casta a part i que juguen en una altra lliga dins l’Administració pública.
- És cert que l’Ajuntament ja ho està fent (i fins i tot ha rebut guardons per això), però la gestió del personal públic s’hauria de semblar més a una empresa que a un ministeri. Això no vol dir privatitzar res, ans al contrari, però sí establir criteris d’eficiència i eficàcia. I això també s’hauria de repercutir en el sou. No com a càstig del que es penja (això obriria un llarg debat) sinó com a incentiu pels que no ho fan. També pels polítics i proporcionalment a la seva responsabilitat hauria de ser així.
- Cal acabar amb la demagògia fàcil del pim-pam-pum al polític. És cert que molts són responsables de moltes de les coses que ens passen. Però també n’hi ha molts que es desviuen per la seva feina, que en el fons és desviure’s per solucionar els problemes de cada dia. I aquí sí que no es fan distincions: n’hi ha de tots a tots els partits polítics. Sovint es comet, per exemple, l’error de reclamar-los que parlin tres llengües i les virtuts d’un executiu però no que cobrin tant com a l’empresa privada.
És cert que en temps de crisi –i sempre, de fet- s’ha de filar molt prim sobre com es maneguen els diners públics, però a l’hora també hem de fer atractiva la política perquè una persona amb talent i capacitat pugui destinar els quatre, vuit, dotze millors anys de la seva vida al bé comú. Si no és així, és possible que siguin els mediocres els que es posin al capdavant de les organitzacions públiques i l’espiral diabòlic de mala gestió encara es faci més gran.
Segueix a @jofrellombart a twitter
Em sembla una bona mesura no tant per l’estalvi (160.000 euros) com per allò de predicar amb l’exemple. Però caldria fer una sèrie de puntualitzacions:
- No trobo res d’extraordinari a aplicar una rebaixa que afecta tots els sous de treballadors. Si la Generalitat (o l’Estat) pren aquesta decisió, la mesura s’hauria d’aplicar de manera automàtica sense que se n’hagi d’aprovar una d’específica. Aquesta distinció provoca que s’allargui la imatge que els polítics són una casta a part i que juguen en una altra lliga dins l’Administració pública.
- És cert que l’Ajuntament ja ho està fent (i fins i tot ha rebut guardons per això), però la gestió del personal públic s’hauria de semblar més a una empresa que a un ministeri. Això no vol dir privatitzar res, ans al contrari, però sí establir criteris d’eficiència i eficàcia. I això també s’hauria de repercutir en el sou. No com a càstig del que es penja (això obriria un llarg debat) sinó com a incentiu pels que no ho fan. També pels polítics i proporcionalment a la seva responsabilitat hauria de ser així.
- Cal acabar amb la demagògia fàcil del pim-pam-pum al polític. És cert que molts són responsables de moltes de les coses que ens passen. Però també n’hi ha molts que es desviuen per la seva feina, que en el fons és desviure’s per solucionar els problemes de cada dia. I aquí sí que no es fan distincions: n’hi ha de tots a tots els partits polítics. Sovint es comet, per exemple, l’error de reclamar-los que parlin tres llengües i les virtuts d’un executiu però no que cobrin tant com a l’empresa privada.
És cert que en temps de crisi –i sempre, de fet- s’ha de filar molt prim sobre com es maneguen els diners públics, però a l’hora també hem de fer atractiva la política perquè una persona amb talent i capacitat pugui destinar els quatre, vuit, dotze millors anys de la seva vida al bé comú. Si no és així, és possible que siguin els mediocres els que es posin al capdavant de les organitzacions públiques i l’espiral diabòlic de mala gestió encara es faci més gran.
Segueix a @jofrellombart a twitter