El tren de les 4.40

En aquest article intentaré mantenir aquesta màxima, però sí que admeto que parteix d’una experiència personal. Per motius de feina agafo cada dia el tren que, venint de Terrassa, passa per Sant Cugat a les 04.40 del matí. I cada dia som, si fa no fa, la mateixa gent.

Un santcugatenc treballa a la Clínica Plató de Barcelona, una altra conciutadana que té la feina a l’Hotel Rei Joan Carles, el senyor que obre el quiosc situat al carrer de Tuset cantonada amb travessera de Gràcia de la capital catalana, un treballador de la Seat de Zona Franca que puja a Valldoreix, un cuiner del torn d’esmorzars d’un altre hotel... i un servidor. Aquests som els que sempre hi som.

No és que ens passem el viatge parlant de les nostres vides, normalment cadascú va a la seva mirant el mòbil, el paisatge o esgarrapant un últim cop de cap a Morfeu. De fa un temps cap aquí, però, al tren de les 04.40 hi puja més gent. Sobretot gent més jove. La vergonya dels ‘veterans’ fa que encara no ens hàgim atrevit a preguntar on van. Però hi són. No són xavals que van o tornen de festa. Porten els ulls d'acabats de llevar, l'olor de qui s’acaba de dutxar i actitud d’anar a treballar.

L’augment de passatgers ha coincidit també amb un increment del trànsit a les desenes de vies de comunicació que passen per casa nostra. Potser sí que alguna cosa està canviant i hi ha més activitat i, per tant, s’estan creant més llocs de treball.

Fins aquí podia ser un article costumista que serviria per retratar una millora de la situació econòmica. I això a dos mesos d’unes eleccions espanyoles podria ser interpretat com un publireportatge a gust del Govern espanyol. Però és que el retrat està incomplet. Ja fa dues vegades en què aquests nous passatgers amb presumptes llocs de treball o passen sense pagar o se m’acosten per l’esquena per colar-se aprofitant la validació del meu bitllet. I aquest sí que és un reflex més fidel.

Hi ha més llocs de treball? Segur. Però no sé quina mena de llocs de treball s’estan creant si aquest nou treballador no cobra suficient ni per pagar-se el títol de transport per arribar-hi quan, per cert, encara no s’ha fet ni de dia.