El TSJC, un tribunal amb un biaix clarament polític

Crec que el que s'ha fet és un exercici de dependència política, en lloc de verificar si els alumnes catalans tenen un bon nivell idiomàtic en totes les llengües (català, castellà i, eventualment, anglès).

Ara resulta que el nostre TSJC es dedica a fer cas a uns pares que l’únic que pretenen és imposar uns criteris desintegradors i sectaris, respecte a la resta d'alumnes dels centres educatius de Catalunya. Personalment crec que no hi pot haver res més mesquí que utilitzar els fills com a eina política, i el pitjor de tot és que la justícia els ha donat la raó.

Són conscients tots aquests actors tan reaccionaris que la competència en castellà dels alumnes catalans té una mitjana igual o superior a la resta d'alumnes de l'Estat espanyol? Què es pretén amb aquest tipus de sentències? No serà que el que es vol fer és polititzar-ho tot, en lloc de fer una anàlisi pedagògica d'un tema tan sensible com aquest?

Estic segur que si els membres dels òrgans del poder judicial fossin escollits per sufragi universal, tal com es fa en altres països, ja se'n cuidarien molt de llançar sentències amb una dosi tan alta de càrrega política.

Per davant de qualsevol altra consideració volem deixar palès el descrèdit popular que dia a dia s'està guanyant la justícia de l'Estat espanyol. No s'entén que el tribunal hagi deixat de banda els resultats del propi Instituto Nacional de Evaluación Educativa, on s'indica que els alumnes catalans acaben la formació amb un nivell de castellà igual al de la mitjana espanyola, tot i fer l'educació en dos idiomes i que, en alguns casos, el nivell de castellà és superior al de comunitats autònomes, on sols s'escolaritza en castellà.