Els llegums segons l’ONU (I)

A ple hivern l’ONU ha decidit que l’any 2016 sigui l’any dels llegums. Un honor per a aquests. Cuines i taules tenen receptes i plats on les mongetes, els cigrons, les llenties, també les faves, ens proporcionen un extraordinari valor nutritiu amb grans dosis de proteïnes, fibra, minerals, fitonutrients i pocs greixos. Seguint els de la ONU farem el nostre particular homenatge als llegums.

• Mongetes. Se’n coneixen més de 300 classes, però ens fixarem en les més consumides a Espanya. Pilar: gairebé esfèriques i amb una taca irisada lateral. Planxada: fesol blanc amb aspecte de ronyó, comprimit lateralment. Canela: anomenada així pel color, amb molt bon sabor. Pinta: de color vinós sobre fons rosat, de gran qualitat, conreuada principalment a la província de Lleó. “Riñón”: molt popular i econòmica. Garrofó: judión amb estries radials, característic de les paelles valencianes. Tolosana: petites i arrodonides, de color morat intens, gairebé negre, molt conreuades a Guipúscoa i apreciades a tot el País Basc. Bañeza: originària de La Bañeza, al sud de Lleó, molt consumides a Castella i Lleó, són molt fines. Frijol: així es diuen les mongetes a Mèxic, aquí se sol aplicar a les mongetes negres. Fabes d’Astúries: conreuades al Principat. Barco de Ávila: mongeta que inclou fins a set varietats blanques i morades.
A Catalunya es conreuen mongetes de gran qualitat, com: Mongetes del Ganxet: de producció i consum limitats, de gran prestigi gastronòmic, de textura fina i cremosa. Fesols de Santa Pau: protagonistes de la cuina volcànica, fins i blancs, de mida petita, apreciats gastronòmicament. Mongetes de Castellfollit del Boix: de fina textura, no són ni farinoses ni pastoses, no són pelludes, de pell fina i brillant. Fesolets o mongets: conreuats a l’Empordà, de color blanc amb una taca negrosa.